jueves, 2 de febrero de 2017

LAYRET

Per tal de tancar el tema "El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució", en aquesta entrada faré un breu resum de l'obra escrita per Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu.

Xavier Romeu i Maria Aurèlia Capmany
Aquesta obra s'anomena "Layret" i és una obra escrita al 1979 per tal d'homenatjar a aquest advocat que va ser assassinat al 1920 en plena època de pistolerisme. 

En general tota l'obra es basa en una petita biografia de Layret; la representació de la seva mort; i la recerca de l'assassí d'aquest advocat i defensor de la classe obrera. Tot explicat a través d'actors que representaven o bé als personatges més rellevants de la vida de Layret o, a la classe obrera que comentava tota la situació d'aquell moment.

Layret

Petita biografia:

Layret va néixer al 1880 en mig d'una família de classe mitja (el seu pare era joier). Fou un advocat de la classe obrera i tots el que el coneixien el descrivien com a molt estudiós i home d'acció, també fou animador de l'Associació Escolar Republicà. Era minusvàlid. 

Representació de la seva mort:

Va morir el 30 de Novembre de 1920 a la porta de casa seva (a causa d'un dispar) quan estava sortint per anar a veure als seus amics: Lluis Companys, Salvador Seguí, Martí Barrerra, etc. els quals van ser detinguts per Martinez Anido (governador civil de Barcelona) que va decidir detenir a tot sindicalista, nacionalista i republicà. 

Les raons per les quals va ser assassinat són obvies, com ja he dit abans, el govern en aquells moments mantenia a la classe obrera en una situació pèssima i. l'últim que volien era un home que lluités en favor d'aquests i els hi despertés aquelles ganes de tenir una situació de vida bona. S'ha de tenir en compte que ell defensava el Dret a la vaga i que també, si no hagués mort hagués sortit elegit Diputat a les Corts i seguiria defensant als treballadors i això no els hi interessava ni al Govern ni al Sindicato Libre (organització sindical obrera creada per militar carlistes).

Es sap que just abans de que la dona de Lluís Companys entrés per demanar ajuda pel seu marit, Layret estava escrivint una carta dirigida a Indalecio Prieto on parlava de la Candidatura per elevar la palestra dels obrers A l'obra en aquest moment interromp Josep Pla, un escriptor que va publicar "Catalanisme i la burgesia" i es representat com a un personatge que Layret s'imagina (ja que no són de la mateixa època) i els dos juguen amb el fet de que veuen el futur, Layret li diu que tindrà molt d'èxit amb el seu llibre i Pla li confessa que serà assassinat i Layret li respon que ja ho sabia.


Layret i Josep Pla
Recerca de l'assassí:

Al llarg de tota l'obra es veuen tres possibles assassins: Fèlix Graupera (Pertanyia a la burgesia industrial), Josep Bertrand (dirigent esportiu, pertanyia a la mitja classe alta i era un terratinent) i, Ramon Sales (fundador del Sindicato Libre). 

Finalment es va saber que no va ser Ramon Sales l'assassí directe però si un dels seus treballadors pistolers blancs, encara així mai es va detenir a l'assassí o assassins. 

Josep Bertrand, Fèlix Graupera i Ramon Sales
Després de la seva mort:

A causa de la indignació que la mort que Layret va crear es va organitzar una vaga i un funeral que segons el que es diu a l'obra, va ser d'una gran magnitud. 


Fonts d'informació:


domingo, 29 de enero de 2017

SOMIAR UN PAÍS, CONSTRUIR UN SOMNI



L'any 2014 es celebrà els 100 anys de la fundació de la Mancomunitat i per tal de commemorar-la es va fer aquest documental que ens servirà per establir vincles entre aquell moment i l'actualitat.

Abans de començar a establir les possibles relacions que hi poden haver entre la Catalunya del moment i ara, anem a posar-nos en situació...

La Mancomunitat fou una institució que va estar activa des de l'any 1914 fins l'any 1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona. Aquesta institució es va crear per establir funcions administratives però, per a la majoria de la població representava la unitat de Catalunya i la separació amb Espanya, adquirint així un paper en la política ja que va ser la primera vegada que es va reconèixer Catalunya com a una sola.

La Mancomunitat es va fundar per Enric Prat de la Riba en un context on Catalunya tot i ser la fàbrica d'Espanya, per la seva alta industrialització, no era valorada com a tal.












Prat de la Riba, que va esdevenir president de la diputació de Barcelona l'any 1907, va portar a terme els diferents actes; va crear infraestructures noves, per tal de millorar el comerç (que torno a dir, era el primer objectiu); va crear biblioteques i va formalitzar la llengua catalana, fet encarregat a l'Institut d'Estudis Catalans i a Pompeu Fabra, per tal que predomini la cultura; va millorar les tècniques de producció a l'agricultura i la ramaderia; va renovar la sanitat i, va millorar la administració de l'escola pública.

Després de la mort de Prat de la Riba. es va col·locar a la presidència Josep Puig i Cadafalch, militants de la Lliga Regionalista fins l'any 1923, on Alfons Sala va presidir-la fins l'any 1925.

Es pot dir que la Mancomunitat es divideix en dos etapes:
     - Amb Prat de la Riba: es dóna més importància a la ideologia i cultura catalana
     - Amb Cadafalch: es dóna més importància a les infraestructures.

La Mancomunitat es va desfer fins després de La República quan Francesc Macià crea la institució Generalitat de Catalunya que conté les mateixes bases.

Cal primerament apreciar avui en dia tot el que la Mancomunitat ens va portar i que encara perdura (com la educació) i, sobretot, cal veure aquest esperit nacionalista que segueix tan vigent a l'actualitat i que es va fecundar en aquells moments gràcies a aquesta institució.



Fonts d'informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mancomunitat_de_Catalunya