PROPAGANDES ELECTORALS

Altre fet important que va passar durant la transició foren les eleccions del 20 de març de 1980 que van tenir lloc a Catalunya. Entre els possibles candidats estaven els següents partits:

- Esquerra Republicana de Catalunya: Partit que tenia com a propòsit fer de Catalunya, un país lliure, autònom; acabar amb l'atur i desigualtats. A més, el portaveu Heribert Barrera atribueix al seu partit l'adjectiu de fidel amb el poble ja que era l'únic partit que encara seguia fidel al seu programa electoral.

 - Partit Socialista Andalus: Representa sobretot els andalusos que viuen a Catalunya i, segons el propòsit del partit, mereixen viure en millors condicions que la de aquell moment. Aquest partit, que té com a portaveu a Francisco Hidalgo, opina que la llengua a tota Espanya hauria de ser el castellà ja que es parla per una gran majoria.

- Fuerza Nuevga: Partit que aposta per la religió i el patriotisme. Encapçalat per Pedro Vilaplana.

- Convergència i Unió:  Aquest partit té com a propòsit general millor de Catalunya tant l'econòmica com la cultura i, definir Catalunya com un poble. Aquest partit està presidit per Jordi Pujol.

- PSUC: Partit antifeixista que recolza el fet que el català sigui la llengua oficial. Partit encapçalat per Josep Benet.

- Centralistes de Catalunya: Partit de centre que pretén acabar amb els problemes econòmics i socials del país. Presidit per Antón Cañellas.

- PCOC: Partit comunista que proposa acabar amb l'abús del capitalisme als treballadors i el poble. vol la igualtat entre les nacions, ensenyament laic, educació gratuïtat per a tots. Aquest partit no vol entrar a la OTAN.

- Unitat Comunista: Partit que lluita per a la Pau i que té com a representat a Félix Valero.

- Falange Espanyola de la JONS: Partit que lluita en contra del marxisme i que recolza la propietat privada i el nacionalsindicalisme.

PRESIDENTS DE LA DEMOCRÀCIA

Un dels fets més importants a la història d'Espanya es troba a la Transició, el pas d'un govern autoritari a un democràtic, i es que després de 37 anys de repressió el poble torna a prendre importància a la política del país i, tornen a sorgir candidats a la presidència i així, unes eleccions.

El primer President del Govern de la Espanya democràtica, fou Adolfo Suárez.

 Adolfo Suárez, polític i advocat que va ser escollit President del Govern d'Espanya al 1976.

El seu cas es especial ja que, aquest en primer moment no va ser escollit a través de unes eleccions ni per tenir un càrrec important ni per ser molt conegut, a Suárez el va nomenar president el rei Juan Carlos I.

Tot i no ser conegut, es va guanyar a gran part del poble al eliminar les Corts Franquistes i legalitzar els partit polítics i així, aconseguí tornar a ser escollit president el 1977 però aquesta vegada a través d'unes eleccions generals, formant ell part del partit Unió de Centre Democràtic.

Al 1981 va dimitir del seu càrrec de president.

Morí el 2014 a causa d'una malaltia pulmonar obstructiva crònica.

El successor  d'Adolfo Suárez fou Leopoldo Calvo-Sotelo, aquest polític espanyol tan sols va ésser al poder quasi 2 anys (del febrer del 1981 al desembre del 1982).

Durant el govern de Suárez ell va ocupar el lloc de ministre d'Obres Públiques i, dimití el 1977 per presentar-se a les eleccions democràtiques.

Va ser durant la seva investidura quan el tinent Tejero va intentar el cop d'Estat.

Les accions que es van portar a terme durant el seu govern fou: acord amb les centrals sindicals i els empresaris, es va aprovar la llei del divorci, l'annexió d'Espanya a la OTAN i el tancament del mapa autonòmic. A més, es modificà la bandera oficial d'Espanya. s'eliminà l'àliga de San Juan.

El seu govern va sofrir escàndols com el del aceite de colza.

Morí el 3 de maig de 2008 a causa d'un par cardiorespiratori.

En les eleccions del 1982. Felipe González, candidat del PSOE, fou escollit president amb la majoria absoluta.

El seu govern fou el més llarg d'un cap de Govern de la democràcia a Espanya, durà 13 anys, fins el 1996 després de ser derrotat per José Maria Aznar, candidat del PP.

José Maria Aznar fou president d'Espanya entre el 1996 fins el 2004 i, una figura política que durant el seu govern va estar ficat a moltes controvèrsies.

En general, el govern d'Aznar estava caracteritzat per la liberalització i desregularització de l'economia. retall de les despeses de l'Estat i la privatització d'empreses estatals de sectors estratègics.

Durant la segona legislatura, Aznar es començà a apropar a EEUU per l'amistat que aquest mantenia amb el president Bush ja que Aznar decidí donar-li suport en l'anomenada Guerra contra el terrorisme que es basava en actuar en contra del govern d'Afganistan i Iraq, el 2004 aquests dos països van decidir ficar explosius a l'estació d'Atocha a Madrid com a venjança. El govern d'Aznar va declarar que els responsables havien estat ETA en comptes d'Al Qaeda. Llavors, ell mateix va crear un odi de tot el poble espanyol en contra d'ell que, el van veure com a mentider i responsable de l'atemptat. I així va ser com Zapatero, del PSOE, va guanyar tres dies després en les eleccions amb clara diferència de vots.

Fonts d'informació: 
https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Aznar
https://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_Gonz%C3%A1lez
https://es.wikipedia.org/wiki/Leopoldo_Calvo-Sotelo
https://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Su%C3%A1rez

23F

Al 1975 mor Francisco Franco i, amb aquest la dictadura vigent durant 37 anys. Així doncs, s'inicia l'època de transició i de recuperació de la democràcia al país. Malgrat tot, encara hi havia una petita part de la població contraria a la democràcia, sobretot militars a favor de la dictadura de Franco que es manifestà el 23 de febrer de 1981 durant la votació per a la investidura del candidat a la presidència del Govern, Leopoldo Calvo-Sotelo al Congrés del Diputats.

Aquesta oposició va consistir, com ja he dit abans, en la interrupció de les votacions per a la investidura del nou president del Govern per part d'un grup de militars encapçalat pel tenent de la Guàrdia Civil: Antonio Tejero Molina, abans implicat en la Operación Galaxia i posteriorment
condemnat a 7 mesos de presó ja que va fracassar. A més, al mateix temps que Tejero ocupava el Congrés, Jaime Milans del Bosch (capitan general de la III regió militar, de família aristòcrata i castrense, Juancarlista i, segons declaracions seves, mai es va penedir d'haver participat al 23F)
ocupava la ciutat de València.

Tejero

Jaime Milans del Bolch

Però, no només van participar del Bosch i Tejero, aquesta és la llista dels responsables d'aquest intent d'un cop d'Estat:

– Juan Garcia Carres: ultraderechista, advocat sindical franquista, vinculat amb la matança dels advocats laboralistes del carrer Atocha de Madrid en 1977. Responsable també de l'existència de gravacions que no van ser publicades fins temps després on es pot trobar totes les trucades que van mantenir gent implicada de fora amb Tejero. Va ser qui posà en contacte a Tejero amb del Bosch.
– Pedro Mas Oliver: tenent coronel, ajudant de Jaime Milans del Bosch, va ser a casa seva on es va planejar el 23F.
– Emilio Romero: periodista, falangista, amic dels colpistes.
– Diego Ibañez Ingles: mà dreta de Bosch, coronel, segon cap del estat major de la regió de València. Va ser qui va ordenar el toque de queda a València.

Mirant-ho des de fora, aquesta ocupació militar semblava un futur cop d'Estat amb èxit, però van haver-hi certes accions mal organitzades que van portar-ho al fracàs total:

– Per començar, un cop Tejero va ocupar el Congrés, els seus aliats no es van poder comunicar amb ell fins que una treballadora del gabinet telefònic els va ajudar.
– El Rei d'Espanya va fer el possible per comunicar al país que ell en cap moment va donar suport a aquest cop d'Estat encara que Tejero al entrar digués que ho feia pel rei d'Espanya. A més, va manar a prendre qualsevol mesura per tal de parar el peus a aquests militars.
– Els reforços (altres grups de militars) que es suposa que havien d'arribar, mai ho van fer.
– L'Autoritat responsable del Cop d'Estat mai va aparèixer i no es va saber qui fou.
– La Divisió Acorazada Brunette que es suposava que ocuparia tot Madrid, van donar a marxa enrere.

Així doncs, el suposat Cop d'Estat va començar a fracassar però, tots els altres responsables van mantenir a Tejero enganyat per tal que no es vingués a baix i seguís tenint els diputats atrapats al
Congrés. Entre les mentires que li van dir es trobava la suposada ajuda de la II, III, IV, i V regions militars que, segons ells, ja s'havien sumat al Cop d'Estat.

De fet, l'únic triomf que van tenir va ser el fet d'ocupar el canal TVE que tampoc els hi va servir de molt ja que totes les altres coses anaven malament.

Per últim, el 23F va fracassar del tot quan en aparèixer Alfonso Armada (monàrquic , general, segon cap de l'estat major, ex secretari de la casa del rei i un dels responsables de la Operación Armada) li
va oferir a Tejero un tipus de govern i, aquest ho va refusar qualificant-lo de vergonyós.

Així van començar a caure tots, per començar. Carrés va ser detingut al seu domicili. Tejero començà a desanimar-se i accepta el Pacte Capo (Pacte anomenat així perquè es firmà a la part davantera d'un cotxe) que es basà en que Tejero assumeix completament la responsabilitat i s'entregarà al Cuartel del Pardo però amb la condició de que no hi hagués cap càmera.

Tejero va passar 16 anys a la presó i després de 25 anys del cop d'Estat va ressorgí publicant una carta on es mostra la seva postura política: encara de dretes, contrària a l'estatut d'autonomia de Catalunya i al govern socialista.

Fonts d'informació:  https://www.youtube.com/watch?time_continue=7&v=kM7QSzgvK_k