viernes, 31 de marzo de 2017

LA VOZ DORMIDA

La Voz Dormida és una pel·lícula dirigida per Benito Zamora i basada en la novel·la de Dulce Chacón. Ambdues obres tenen el mateix tema: la repressió a l'època franquista, amb un subtema que seria el drama que envolta a Pepita, germana d'Hortensia, la qual ha sigut empresonada per ser empresonada i, tindrà un fill a la presó mentre Pepita s'enamora d'un comunista perseguit.




Així doncs el professor ens ha recomanat aquesta pel·lícula per tal de poder veure amb més exactitud la repressió, de qui estava en contra del bàndol guanyador a la Guerra Civil, durant l'època franquista. 

Quan parlem de repressions ens referim a abusos per part de les autoritats, com per exemple: 
  • Les tortures que els comissaris podien portar a terme alhora dels interrogatoris. Ells estaven totalment autoritzats a interrogar a qualsevol persona que fos possible enemic del règim franquista. 
Moment en el que Pepita rep descàrregues elèctriques als mugrons per ser acusada de conèixer al famós "Camisa Negra", jove comunista que es situa al fons de l'escena, i el qual aquesta estima. Pepita nega conèixer a aquest noi i rep un càstig al ser posada en dubte.
  • Altres personatges dotats de poder a l'època de la postguerra, van ser els religiosos els quals es dedicaven a humiliar totalment a les persones per tal d'assegurar-se que ningúes rebelés encontra del govern. 
Grup de presoneres obligades a fer el salut franquista

Després d'aquesta escena, el grup de dones van ser obligades a fer un peto a una estàtua del nen Jesús, com a símbol d'humiliació. 

domingo, 26 de marzo de 2017

EL FRANQUISME A MANRESA


Com ja he explicat en entrades anteriors, la Guerra Civil va començar al 1936 amb l'aixecament del bàndol dels sublevats en contra de la II República i va acabar al 1939 amb la victòria per part dels insurrectes i, la proclamació de Francisco Franco com a Dictador. 

Amb aquesta entrada iniciem l'època del Franquisme, la qual es caracteritzava per: el totalitarisme, el cabdillisme, la concepció unitarista i centralista de l'Estat, la repressió constant i planificada de l'oposició i el control dels mitjans de comunicació. 

Per tal d'aprofundir una mica més en aquesta època, el professor d'història ens ha proposat fer una entrada explicant com es va viure el Franquisme a Catalunya, concretament a Manresa. Com hi ha molt a explicar jo em centraré en l'arribada dels insurrectes a Manresa, l'educació durant el Franquisme i, les víctimes per poder fer així, una entrada exhaustiva explicant com fou cada fase d'aquesta època. Tanmateix si us interessa investigar més sobre aquest tema deixaré el Link de la pàgina on he trobat tota la informació al final de l'entrada. 

Arribada dels insurrectes:

Entrada de les forces marroquines pels carrers de Manresa. Les unitats marroquines eren tropes de xoc i d'avantguarda de l'exèrcit franquista i havien estat reclutades com a mercenaris. Les que passaren per Manresa restaven sota el comandament de Mohamed Ben Mizzian
Entre el febrer i l'abril de 1939 la Guerra Civil va anar finalitzant en quedar només la zona centre d'Espanya  (Madrid) en mans dels republicans. En un principi els socialistes i part de la UGT van aconseguir  crear la Junta de Defensa amb la dimissió de negociar amb Franco "una pau honorable", però Franco només va acceptar una rendició sense condicions i va obligar als defensor de la ciutat a lliurar les armes. No obstant això, els insurrectes ja van fer-se amb Catalunya mesos abans, el 24 de gener de 1939 concretament. 

Mentre les forces republicanes aquell dia intentaven inútilment endarrerir als sublevats, al poble tothom restava content al saber que la guerra finalment havia finalitzat, òbviament el poble desconeixia que la Guerra Civil havia sigut guanyada pel bàndol que el portaria a una terrible repressió, a una Dictadura. 

Franco visitant Manresa
Si voleu saber amb exactitud l'entrada dels franquistes, podeu veure el testimoni d'Antoni Garriga Prat a : http://www.memoria.cat/franquisme/content/lentrada-dels-franquistes

Es sap que amb l'entrada dels insurrectes van haver-hi moltes morts del bàndol republicà, però també es sap que els militars, aprofitant el poder que podien exercir en aquell moment, van violar a moltes dones tant si eren casades o solteres. Un exemple d'aquest fet és la mort de Maria Llobet Puig, que fou assassinada i violada a 500 metres de casa seva el mateix dia que van arribar els militars a Manresa. Tot i que van haver-hi prou proves par culpar als militars, aquests van culpar a les tropes marroquines. 

L'ensenyament:

“Grupo Escolar Generalísimo Franco”, el nom que els franquistes van posar al Grup Escolar Renaixença, que havia estat inaugurat pel president Lluís Companys el setembre de 1934. L’any 1979 tornà a recuperar el nom original.
Un bon exemple de la repressió que es va viure durant el Franquisme és l'educació, i sobretot, a Catalunya, ja que el català va ser suprimit del tot. 

Quina millor manera d'assegurar-se la submissió del poble que inculcar valors retrogrades i el patriotisme al futur del país, als nens, des de ben petits? Així doncs la Falange va ser l'encarregada de fer rebre als nens un ensenyament feixista caracteritzada per bàsicament la religió, la separació de nois i noies i, els càstigs corporals.

Assignatures a l'època del Franquisme. "Enseñanzas del hogar (niñas)"
També es sap que es van fer fora a molts professor que no estaven aptes per inculcar aquests valors, a aquest fet s'anomena "depuració dels mestres". 


Víctimes de la Guerra Civil´


 petició adreçada des de Manresa a l’alcalde de Torre de la Tropa (Tarragona) perquè confirmi si als registres de defunció d’aquest ajuntament hi figura el nom del Sargento de Regulares de Alhucemas nº 5, 9º Tabor, Juan Cárdenas González , “que dio su vida por Dios y por la Patria”el 3 d’agost de 1939. També se li demana que la contestació sigui enviada directament a la mare de la víctima, resident a Cadis.
Entre les dades que s'ha recollit de les diverses morts dels manresans i manresanes s'han trobat un mínim de 755 morts provocades per la Guerra Civil. Aquestes morts són totes: assassinats als republicans, morts o desapareguts al front de guerra, morts a causa dels bombardeigs de l'aviació franquista, assassinats a l'entrada dels sublevats, morts en centres de reclusió franquistes, executats, morts als camps d'extermini nazi. 

A part de les víctimes mortes i les reprimides, també s'ha de tenir en compte el gran número de gent que va haver d'exiliar-se per no ser assassinades. El principal destí de qui fugia d'Espanya era França llavors, tothom volia arribar a Catalunya ja que fa frontera.

Gent exiliant-se
Fonts d'informació: 
http://www.memoria.cat/franquisme/
-Llibre de text