viernes, 30 de septiembre de 2016

L'OCULTACIÓ

Començem el curs d'història amb un treball d'investigació!

En aquest cas, el professor l'única pista que potser ens ha donat ha sigut dir-nos que els successos que explicaré a constinuaciò estan conxtetualizado en la misma epoca que estamos estudiando en historia., i la segona pista es el video:

Realment no va ser molt difícil trobar informació sobre aquest fet ja que en aquella època va ser molta controvèrsia ja que era inapropiat, o al menys segons el que deien els de la noblesa però... realment amb els fets no semblava que pensessibn que era inapropiat... Anem a veure perquè.

En el video la Goldeneye del que parla és d'una famosa recopilació de 89 làmines satíriques fetes al segle XIX on els protagonistes son els Borbons, així és, estic parlant de "Els Borbons en Pilota".

Resultado de imagen de los borbones en pelota

Aquesta recopilació va ser signada en el seu moment pel pseudònim de SEM, és per aquesta raó que molts no atribueixen la autoria als germans Becquer, hi ha persones (sobretot seguidors d'aquests dos grans artistes) que es neguen a pensar que  Gustavo Adolfo Becquer, aquell home tan romàntic va ser capaç de fer aquelles obres. Un dels possibles autors és Francisco Ortego, pintor radical.


Resultado de imagen de francisco ortego
Francisco Ortego
Germans Becquer


















Si us pregunteu el perquè els germans Becquer van fer aquelles pintures, que sapigueu que no hi ha una raó de fons, simplement volien criticar la situació que estaven vivint el govern a Espanya amb escenes pornogràfiques perquè les relacions intramatrimonials era una informació que no sortia entre els nobles. Això ens fa pensar com de malament estava la situació.

Realment Isabel II tenia molt a críticar tenint en compte aquella època:

-No sabia com governar sola
-Es va casar amb el seu cosí que a més era gay
-Es va anar al llit de quasi tots el seu exèrcit.
-Es va quedar embarassada moltisimes vegades i de cap dels nens sabia qui era el pare




LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL

Per tal de saber com el liberalisme va arribar al poder en un país com el que era Espanya, conservador, cal anar fins a l'any 1833 on va passar un fet que va iniciar el moviment liberal.

L'any 1833 va morir Ferran VII deixant com hereva a la seva filla Isabel II, aquest fet va enfadar a Carles, germà de Ferran VII (ja que considerava que cap noia podia estar al tro i volia ser ell el nou rei) i als Carlistes (part del poble que recolzava a Carles). A causa d'aquest desacord, es van formar els dos bàndols (Isabelins i Carlistes), i es va originar la Guerra Carlista que va durar 7 anys.

Isabel II

Ferran VII


















Mentre seguia l'enigma de qui seria el/la següent succersor/a del rei, el govern el liderava Maria Cristina, mare d'Isabel II, que va demanar ajuda als liberals moderats per lluitar contra els Carlistes (ja que ella no sabia com governar), i també nomena a Francisco Martínez de la Rosa com assessor d'ella. Maria Cristina buscava qualsevol ajuda per evitar l'abolició de la monarquia absoluta. 

Maria Cristina
Finalment la Guerra Carlista va acabar quan el general carlista Zumalacarregui va morir i els liberalistes moderats es van fer amb el poder. El segell que va acabar la guerra va ser l'abraçada de Bergara, entre Maroto i Espartero. El general Carlista va acabar acceptant a Isabell II com reina a canvi de que ella permetés als seus homes quedar-se amb el lloc de treball.

Maria Cristina acaba exiliant-se d'Espanya ja que no sabia com governar el pais i no tenia cap ajuda, a més, li va sorgir un nou rival: Espartero (progressista).

Un cop Maria Cristina ja no estava al poder, Espartero es va proclamar rei a sí mateix, com era d'esperar.

Espartero
Espartero no portava molt temps quan el van fer fora per la seva actitud tan autoritaria. A causa de que Espanya es va quedar sense rei novament, Isabel II es va proclamar reina als 13 anys.

Isabel II des dels principis del seu regnat va comptar amb Narváez, fins i tot el va fer president del govern.

Narváez
Els mateixos moderats van acabar fent fora a Narváez ja que volien la constitució del 1845, fet que provoca la inestabilitat del país i també, un cop d'estat per part dels progressistes al 1854.

O'donell, ministre que formar un partit centralista, guanya les eleccions i comparteix el poder amb Narváez fins que O'donell va dimitir perquè la seva idea de la guerra exterior va enfonsar encara més el país. Llavors, Narváez va tornar al govern.

O'donell
Després d'aquest fet, els demòcrates i els progressistes decideixen no participar en les eleccions.

Finalment en 1866, a causa de la desolació econòmica, els militars de Serrano i els progressistes fan un pacte (Pacte d'Ostende) en el qual decideixen acabar amb la reina

Isabel II va seguir en el poder fins que a l'abril de 1868 mor Narváez i amb ell, l'únic recolzament de la reina.