LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL

Per tal de saber com el liberalisme va arribar al poder en un país com el que era Espanya, conservador, cal anar fins a l'any 1833 on va passar un fet que va iniciar el moviment liberal.

L'any 1833 va morir Ferran VII deixant com hereva a la seva filla Isabel II, aquest fet va enfadar a Carles, germà de Ferran VII (ja que considerava que cap noia podia estar al tro i volia ser ell el nou rei) i als Carlistes (part del poble que recolzava a Carles). A causa d'aquest desacord, es van formar els dos bàndols (Isabelins i Carlistes), i es va originar la Guerra Carlista que va durar 7 anys.

Isabel II

Ferran VII

Mentre seguia l'enigma de qui seria el/la següent succersor/a del rei, el govern el liderava Maria Cristina, mare d'Isabel II, que va demanar ajuda als liberals moderats per lluitar contra els Carlistes (ja que ella no sabia com governar), i també nomena a Francisco Martínez de la Rosa com assessor d'ella. Maria Cristina buscava qualsevol ajuda per evitar l'abolició de la monarquia absoluta. 

Maria Cristina

Finalment la Guerra Carlista va acabar quan el general carlista Zumalacarregui va morir i els liberalistes moderats es van fer amb el poder. El segell que va acabar la guerra va ser l'abraçada de Bergara, entre Maroto i Espartero. El general Carlista va acabar acceptant a Isabell II com reina a canvi de que ella permetés als seus homes quedar-se amb el lloc de treball.

Maria Cristina acaba exiliant-se d'Espanya ja que no sabia com governar el pais i no tenia cap ajuda, a més, li va sorgir un nou rival: Espartero (progressista).

Un cop Maria Cristina ja no estava al poder, Espartero es va proclamar rei a sí mateix, com era d'esperar.

Espartero

Espartero no portava molt temps quan el van fer fora per la seva actitud tan autoritaria. A causa de que Espanya es va quedar sense rei novament, Isabel II es va proclamar reina als 13 anys.

Isabel II des dels principis del seu regnat va comptar amb Narváez, fins i tot el va fer president del govern.

Narváez

Els mateixos moderats van acabar fent fora a Narváez ja que volien la constitució del 1845, fet que provoca la inestabilitat del país i també, un cop d'estat per part dels progressistes al 1854.

O'donell, ministre que formar un partit centralista, guanya les eleccions i comparteix el poder amb Narváez fins que O'donell va dimitir perquè la seva idea de la guerra exterior va enfonsar encara més el país. Llavors, Narváez va tornar al govern.

O'donell

Després d'aquest fet, els demòcrates i els progressistes decideixen no participar en les eleccions.

Finalment en 1866, a causa de la desolació econòmica, els militars de Serrano i els progressistes fan un pacte (Pacte d'Ostende) en el qual decideixen acabar amb la reina

Isabel II va seguir en el poder fins que a l'abril de 1868 mor Narváez i amb ell, l'únic recolzament de la reina.