martes, 20 de diciembre de 2016

L'EVOLUCIÓ DE L'AUTOMÒBIL A CATALUNYA

Com ja vaig dir a la entrada següent, una de les característiques d'Espanya en general durant el segle XIX (i abans) fou el poc desenvolupament de l'economia que no es portà a terme fins al primer terç del segle XX.

Entre les causes que van provocar el creixement de l'economia estan: la difusió de l'ús de l'electricitat i del petroli. La primera va donar pas a la producció d'hidroelectricitat i la segona al transport, més concretament, a l'automòbil. En aquesta entrada parlarem de l'evolució de l'automòbil a Catalunya.

Evolució dels automòbils
A part de la introducció del petroli a Catalunya altre fet que va provocar la revolució d'automòbils a Catalunya fou la fundació de la comissió d'automobilisme "Hispano Suiza" a causa de que, a finals del segle XIX arribà a Catalunya els primers motors de cotxe de França, per mans de Bonet.

Altre gran impulsor de l'automobilisme a Catalunya fou l'opertura de la SEAT al 1953.

Extensió ocupada per l'antiga fàbrica de la Seat
Després de la fundació d'aquesta empresa, es van fabricar dos models de cotxes de gran importància a la història d'Espanya:
  • Biscúter (1953)
  • Seat 600 (1957) 
Construcció del Seat 600
Tot i que aquesta innovació va suposar i suposa avantatges (és molt més pràctic, ràpid, i fins i tot, còmode), no es va trigar gaire en veure que l'automobilisme portava dos greus inconvenients: el trànsit i la contaminació. 

Els problemes del trànsit s'han anat solucionant amb l'educació vial, que avui en dia podem rebre fins i tot a les escoles, amb la obligació de portar cinturó de seguretat i, amb la incorporació de protectors al cotxe (com el para-xocs).

El problema de la contaminació, resultava i resulta més difícil de solucionar ja que un cop van sorgir els cotxes, es va fer normal que tothom en tingués un. Una solució que van trobar fa relativament poc va ser l'ús dels cotxes elèctrics però, sembla ser que aquesta solució no és suficient. 

Font d'informació: http://www.rtve.es/alacarta/videos/moments/moments-levolucio-lautomobil-catalunya/1252707/

lunes, 19 de diciembre de 2016

MUELLE DE DÁRSENA, EMBARQUE DE EMIGRANTES

*Simulacre, selectivitat*



Aquesta fotografia mostra una de les característiques de l'Espanya del s.XIX, els moviments migratoris.

Durant el s. XIX Espanya va viure canvis en la indústria, l qual es va expandir (introducció de la siderúrgica, noves fàbriques, etc.) i va provocar una pujada a la demanda de treballs, i per tant, moviments migratoris.

Aquests moviments migratoris van consistir en canvis agrícoles (la gent del camp es mou cap a la ciutat), però també van haver-hi moviments migratoris a ultramar provocades pel fet de que, tot i que la indústria es desenvolupava, la economia no,  i també per la millora dels viatges a ultramar.

Llavors, en aquesta fotografia es pot veure un grup de persones a punt de fer un viatge, el qual segurament tenia com a origen Llatinoamèrica.

Correcció:

Se trata de una fotografía realizada a finales del siglo XIX, en la que aparece el puerto de La Coruña colmado de gallegos dispuestos a emigrar a América. Concretamente es una fuente primaria (contemporánea a los hechos) y de contenido social, con un enfoque objetivo.

A lo largo del siglo, la población española aumentó notablemente, siendo este aumento de unos siete millones de habitantes aproximadamente. Las tasas de natalidad y mortalidad fueron bastante elevadas; el hecho de de que la tasa de mortalidad fuera alta, se debió a la presencia de guerras y de, especialmente, epidemias como la que tuvo lugar en 1885, aunque a finales de siglo se había conseguido elevar la esperanza de vida hasta los 34 años. Además de este crecimiento económico, la estructura demográfica del momento también tuvo cierto protagonismo: en una sociedad en la que predominaba el sector primario, comenzó a producirse un éxodo rural debido al estancamiento de este sector y al prometedor avance de las ciudades en el ámbito laboral, lo cual fue la causa del crecimiento urbano (especialmente en Madrid, Barcelona y Bilbao); a su vez, ese crecimiento de las ciudades desencadenó la aparición de suburbios alrededor de los barrios obreros y de las áreas burguesas de urbanismo planificado, también denominados ensanches (entre los que destacan los de Madrid y Barcelona). Sin embargo, esta imagen nos ayuda a conocer que no solo se dio ese crecimiento urbano y demográfico, si no que, en contraste, una parte de la población gallega (junto a asturianos, vascos y canarios) protagonizaron una emigración significativa a Iberoamérica. También emigraron andaluces y murcianos a Argelia.

Concretando más en lo que se refiere a la imagen, la emigración gallega del siglo XIX fue bastante notable, ya que la cantidad de ciudadanos que salió del país (para no volver) alcanzó la cifra del millón de personas e incluso la superó. Fueron varios los destinos de estos emigrantes: Argentina (donde se dedicaron a trabajar en tiendas, cafés…), Brasil (ocuparon principalmente tareas de labranza) o Uruguay (formaron pequeños comercios), entre otros. Todo este proceso de inmigración fue provocado en gran parte por una crisis en el sector industrial gallego, ya que sus productos no podían hacer frente a la competencia europea, ni si quiera en el ámbito nacional, debido a la importación de esos productos a España; de manera que los ciudadanos gallegos buscaron una solución al otro lado del océano.

Autocorreció:

En general vaig posar les característiques principals de l'obra però calia que no sintetitzés tant i desenvolupés encara més les idees.

Entre les coses que no vaig posar estan: pràcticament totes les dates, l'any i el lloc del moment en que es va fer la foto i, la informació de que les epidèmies i la Primera Guerra Mundial (que provocaven un nombre elevat de natalitat i mortalitat) van ser també les impulsores d'aquests moviments migratoris.

domingo, 18 de diciembre de 2016

CIUTAT DE FERRO

A l'entrada anterior vam veure que una de les indústries que més es va desenvolupar durant l'etapa que estem estudiant va ser la siderúrgia. Tenint en compte que aquesta indústria va suposar una font de riquesa molt gran durant el segle XX a Espanya, he decidit profunditzar una mica més en aquest tema.

Un fet important a aquest segle va ser l'obertura d'una fàbrica per part de Ramon de la Sota i Eduardo Aznar a la costa de Sagunto, al País Basc.


Les accions que aquesta companyia va portar a terme en aquesta zona (abans deshabitada) van ser: l'explotació de les mines, i per tant, l'exportació del mineral a Anglaterra i Irlanda i la importació del carbó; la creació al 1900 d'una companyia minera "Sierra Minera"; la construcció de la línia fèrria per transportar el mineral i, l'embarcador on es compactava el mineral abans de donar sortida marítima.

En molt poc temps aquesta empresa va créixer notòriament i el nombre tan elevat de demanda laboral va provocar el moviment migratori del camp a les fàbriques i per conseqüent, la creació de hospitals, esglésies, escoles, barris pels treballadors, mercats, llocs d'oci... convertint així aquesta zona deshabitada en una zona urbana, un nucli social.

Sagunto ja poblada
En total van haver-hi 6000 persones empleades.

En definitiva, aquesta factoria va suposar un element molt importat a la història de la indústria i la humanitat. Tan gran que aspirava a competir amb les empreses siderúrgiques més grans del món.

Elements patrimonials:

Gràcies a la creació dels següents edificis (ara elements patrimonials), es pot fer un recorregut pel que va ser l'època industrial: l'Alt forn número 2, el magatzem de recanvis, la nau de tallers generals, la Gerències (Ciutat de Jardí, les oficines de les fàbriques i el casí, abans casa de Ramon de la Sota), l'església neo-barroca "Nuestra Señora de Vegoña", el convent de María Inmaculada i l'escola "Nuestra Señora de Vegoña"

La Gerències

Fonts d'informació: https://www.youtube.com/watch?v=qlCSQzEuUio