jueves, 15 de diciembre de 2016

CATALUNYA LA FÀBRICA D'ESPANYA


Ja em parlat de els canvis d'Espanya a l'època que estem estudiants... Anem a veure a Catalunya!

Per tal d'entendre millor aquestes innovacions, els professor d' Història ens ha recomanat veure un vídeo que es diu "Catalunya fàbrica d'Espanya"

Aquest vídeo ens explica, com ja he dit abans, els grans avenços que Catalunya va viure durant la Primera i Segona Revolució Industrial.

Encara que el fet més important va ser la creació de la primera accionada a vapor en 1833 (que va ser la pionera de la indústria moderna a Espanya), abans d'aquest any Barcelona ja aportava riqueses a Espanya amb la producció manufacturera tradicional (caracteritzada per l'ús de una tècnica manual complementades només per un instrument simple i recursos energètics com: la força animal, la força del vent, i sobretot la força de l'aigua aprofitada mitjançant rodes hidràuliques) i, també per les indústries d'aquell moment que va ser:

  • La indústria tèxtil, la més desenvolupada, va ser aquella on introduir-se més canvis en les tècniques manuals, és a dir, anteriors a la difusió dels sistema de fàbriques
  • Dins de les indústries de béns de producció, les forges, la siderúrgia preindustrial.
  • La indústria naval, impulsada pel creixement de les exportacions de vins i d'aiguardent i també de manufacturats tèxtils, de paper o metàl·lics.
  • Les vendes d'aiguardent que van augmentar els ingressos de moltes famílies camperoles.
  • La manufactura paperera especialitzada en l'elaboració de paper de qualitat, venent així els seus productes a tot Espanya i Amèrica.
  • Les vendes d'indianes (teixits de cotó, frescos, lleugers i rentables, estampats en un sol color o més, per una sola banda).
Típica imatge de la indústria tèxtil
També ens parla de les innovacions que es van anar introduint a poc a poc, innovacions com: el teler de llançadora volant, el teler quadrat dit de mitjanes, la berguedana, i el mecanisme de Jakar (que permetia teixir tota mena de dibuixos).



Tant la producció tèxtil com l’ introducció del ferrocarril van portar a terme la introducció de la màquina de vapor i del sistema fabril ja que, es necessitaven eines que s’havien d’importar.

Així doncs, al 1833 es va obrir, com ja vaig dir abans, la fàbrica de la societat Bonaplata, Rull, Vilargut i companyia, la qual va ser cremada intencionadament la nit del 5 al 6 d’agost de 1835. Tenint en compte que la introducció d’aquest tipus de fabriques van fer conèixer els trets més característics de la industria moderna (l'ús de motors accionats per energies inanimades, el vapor i, l'aigua; la nova forma d'organització del treball, la fàbrica i, el sector líder, el cotoner), els socis de la fàbrica Bonaplata la van tornar a obrir.  


Fàbrica Bonaplata
L'energia típica de la industrialització decimonònica és la del carbó, convertida en treball gràcies a la màquina de vapor, la qual fou aplicada sobretot al transport (A Catalunya, el primer vapor mòbil fou el pailebot al Balear, l'any 1834.i el primer ferrocarril l’any 1848). Com és evident, l’ús de la màquina de vapor va dependre de les disponibilitats del carbó, es va intentar competir amb Anglaterra però va ser un fracàs ja que no es va poder trobar tant carbó.

Mentre que a Europa el progrés del vapor va anar arraconant l'ús de l'energia hidràulica. La indústria catalana aprofitava exhaustivament la força motriu de l'aigua ja que la invenció de la turbina i la penetració del ferrocarril muntanya endins ho exigien.

Altra característica de Catalunya que dóna el vídeo és que no produïa cotó, per tant, calia importar-lo del sud dels Estats Units.

Aquesta revolució industrial provocà que al llarg d'un segle la productivitat del treball es multiplicà més de cent vegades i la baixada de costos de preus però, aquesta mecanització tan intensa causà indignació per part dels treballadors que, portaren a terme accions violentes (la de les alfectines, destruïdes pels treballadors l'any 1854) i, es creà les associacions obreres que organitzaren el creixement del proletariat en la seva lluita per millors salaris, jornades de treball més curtes, i condicions laborals més dignes.

Incendi de la fàbrica Bonplata a causa d'una revolta
Al primer terç del segle XX es va afegir una nova innovació: la electrificació, que constituïa una veritable segona revolució energètica després de la màquina de vapor i que permetí multiplicar l'aprofitament de recursos hidràulics. Les raons fonamentals d'aquest progrés son dues: per una banda, la consolidació d'una societat plenament industrial amb uns nivells de consum elevats, i per l'altra, l'electrificació mateixa que facilita la multiplicació de les iniciatives empresarials.


Del Novembre de 1833 a l'Agost de 1835 va funcionar a Barcelona la fàbrica Bonaplata, pionera de la indústria moderna a Espanya. Per a commemorar-ne el 150 aniversari, l'antic mercat del Born ha acollit durant més de sis mesos (del Maig al Novembre de 1985 una exposició singular: Catalunya la fàbrica d'Espanya; cent anys d'industrialització Catalana, 1833-1936, una síntesi històrica de la revolució industrial a Catalunya.

Fonts d'informació: https://www.youtube.com/watch?v=nxMWTHZkm_Q


domingo, 11 de diciembre de 2016

JORNALERS I LATIFUNDIS A L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA

L'agricultura espanyola del segle XX va iniciar el segle havent de fer front a la crisi agrària que es va estendre per tot Europa a finals del segle XIX.

Aquesta crisi agrària del segle XIX va ser provocada a causa de que gran part de la població eren pagesos i tenien un estil de vida difícil, així doncs, la misèria d'aquests (provocada per la subsistència al nord i el latifundi al sud-oest) dificultava l'activitat industrial i comercial.

Es sap que la zona on la situació era més dificil va ser al sud-oest del país en aquest text es pot veure el nivell de pobresa i de fam dels jornalers d'aquella zona al segle XX:



En aquelles mateixes zones és on es van veure els primers moviments obrers al segle XIX en forma de revoltes. La majoria dels obrers d' Extremadura i la Mancha es van concentrar en la UGT i a Andalusia predominava la ideologia anarquista.




Com el conflicte agrari anava augmentat durant la Segona República, els governs d'esquerra, els sindicats i els partits obrers van volver solucionar aquest problema amb accions com la que va portar a terme Manuel Azaña al seu partit d'esquerres al 1932: la Llei de Bases de la Reforma Agraria, que deia coses com...



Durant la postguerra, entre els anys 1940 i 1945, els obrers del camp es van veure a emigrar de les zones rurals a la ciutat, fet que va provocar el tema sobre la terra més soportable i el descens de la pobresa, tot i que seguien vivint situacions d'explotació.

Familia emmigrant
Aquesta crisi agrària va tenir tanta polèmica que fins i tot poetes com Miguel Hernández⭈ i Alberti, grups com Reincidentes o Pan duro i escriptors com José Saramago i l'escriptora Olga, van parlar d'aquest tema en les seves obres.

"Los niños de Extremadura son serios ¿Quién fue el ladrón de sus juegos?"
                                                                                                          Rafael Alberti


Fonts d'informació: jcdonceld.blogspot.co.uk/2011/05/jornaleros-en-la-espana-contemporanea.html