JORNALERS I LATIFUNDIS A L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA

L'agricultura espanyola del segle XX va iniciar el segle havent de fer front a la crisi agrària que es va estendre per tot Europa a finals del segle XIX.

Aquesta crisi agrària del segle XIX va ser provocada a causa de que gran part de la població eren pagesos i tenien un estil de vida difícil, així doncs, la misèria d'aquests (provocada per la subsistència al nord i el latifundi al sud-oest) dificultava l'activitat industrial i comercial.

Es sap que la zona on la situació era més dificil va ser al sud-oest del país en aquest text es pot veure el nivell de pobresa i de fam dels jornalers d'aquella zona al segle XX:



En aquelles mateixes zones és on es van veure els primers moviments obrers al segle XIX en forma de revoltes. La majoria dels obrers d' Extremadura i la Mancha es van concentrar en la UGT i a Andalusia predominava la ideologia anarquista.

Com el conflicte agrari anava augmentat durant la Segona República, els governs d'esquerra, els sindicats i els partits obrers van volver solucionar aquest problema amb accions com la que va portar a terme Manuel Azaña al seu partit d'esquerres al 1932: la Llei de Bases de la Reforma Agraria, que deia coses com...



Durant la postguerra, entre els anys 1940 i 1945, els obrers del camp es van veure a emigrar de les zones rurals a la ciutat, fet que va provocar el tema sobre la terra més soportable i el descens de la pobresa, tot i que seguien vivint situacions d'explotació.

Familia emmigrant

Aquesta crisi agrària va tenir tanta polèmica que fins i tot poetes com Miguel Hernández⭈ i Alberti, grups com Reincidentes o Pan duro i escriptors com José Saramago i l'escriptora Olga, van parlar d'aquest tema en les seves obres.

"Los niños de Extremadura son serios ¿Quién fue el ladrón de sus juegos?"

                                                                                                          Rafael Alberti


Fonts d'informació: jcdonceld.blogspot.co.uk/2011/05/jornaleros-en-la-espana-contemporanea.html