23F

Al 1975 mor Francisco Franco i, amb aquest la dictadura vigent durant 37 anys. Així doncs, s'inicia l'època de transició i de recuperació de la democràcia al país. Malgrat tot, encara hi havia una petita part de la població contraria a la democràcia, sobretot militars a favor de la dictadura de Franco que es manifestà el 23 de febrer de 1981 durant la votació per a la investidura del candidat a la presidència del Govern, Leopoldo Calvo-Sotelo al Congrés del Diputats.

Aquesta oposició va consistir, com ja he dit abans, en la interrupció de les votacions per a la investidura del nou president del Govern per part d'un grup de militars encapçalat pel tenent de la Guàrdia Civil: Antonio Tejero Molina, abans implicat en la Operación Galaxia i posteriorment
condemnat a 7 mesos de presó ja que va fracassar. A més, al mateix temps que Tejero ocupava el Congrés, Jaime Milans del Bosch (capitan general de la III regió militar, de família aristòcrata i castrense, Juancarlista i, segons declaracions seves, mai es va penedir d'haver participat al 23F)
ocupava la ciutat de València.

Tejero

Jaime Milans del Bolch

Però, no només van participar del Bosch i Tejero, aquesta és la llista dels responsables d'aquest intent d'un cop d'Estat:

– Juan Garcia Carres: ultraderechista, advocat sindical franquista, vinculat amb la matança dels advocats laboralistes del carrer Atocha de Madrid en 1977. Responsable també de l'existència de gravacions que no van ser publicades fins temps després on es pot trobar totes les trucades que van mantenir gent implicada de fora amb Tejero. Va ser qui posà en contacte a Tejero amb del Bosch.
– Pedro Mas Oliver: tenent coronel, ajudant de Jaime Milans del Bosch, va ser a casa seva on es va planejar el 23F.
– Emilio Romero: periodista, falangista, amic dels colpistes.
– Diego Ibañez Ingles: mà dreta de Bosch, coronel, segon cap del estat major de la regió de València. Va ser qui va ordenar el toque de queda a València.

Mirant-ho des de fora, aquesta ocupació militar semblava un futur cop d'Estat amb èxit, però van haver-hi certes accions mal organitzades que van portar-ho al fracàs total:

– Per començar, un cop Tejero va ocupar el Congrés, els seus aliats no es van poder comunicar amb ell fins que una treballadora del gabinet telefònic els va ajudar.
– El Rei d'Espanya va fer el possible per comunicar al país que ell en cap moment va donar suport a aquest cop d'Estat encara que Tejero al entrar digués que ho feia pel rei d'Espanya. A més, va manar a prendre qualsevol mesura per tal de parar el peus a aquests militars.
– Els reforços (altres grups de militars) que es suposa que havien d'arribar, mai ho van fer.
– L'Autoritat responsable del Cop d'Estat mai va aparèixer i no es va saber qui fou.
– La Divisió Acorazada Brunette que es suposava que ocuparia tot Madrid, van donar a marxa enrere.

Així doncs, el suposat Cop d'Estat va començar a fracassar però, tots els altres responsables van mantenir a Tejero enganyat per tal que no es vingués a baix i seguís tenint els diputats atrapats al
Congrés. Entre les mentires que li van dir es trobava la suposada ajuda de la II, III, IV, i V regions militars que, segons ells, ja s'havien sumat al Cop d'Estat.

De fet, l'únic triomf que van tenir va ser el fet d'ocupar el canal TVE que tampoc els hi va servir de molt ja que totes les altres coses anaven malament.

Per últim, el 23F va fracassar del tot quan en aparèixer Alfonso Armada (monàrquic , general, segon cap de l'estat major, ex secretari de la casa del rei i un dels responsables de la Operación Armada) li
va oferir a Tejero un tipus de govern i, aquest ho va refusar qualificant-lo de vergonyós.

Així van començar a caure tots, per començar. Carrés va ser detingut al seu domicili. Tejero començà a desanimar-se i accepta el Pacte Capo (Pacte anomenat així perquè es firmà a la part davantera d'un cotxe) que es basà en que Tejero assumeix completament la responsabilitat i s'entregarà al Cuartel del Pardo però amb la condició de que no hi hagués cap càmera.

Tejero va passar 16 anys a la presó i després de 25 anys del cop d'Estat va ressorgí publicant una carta on es mostra la seva postura política: encara de dretes, contrària a l'estatut d'autonomia de Catalunya i al govern socialista.

Fonts d'informació:  https://www.youtube.com/watch?time_continue=7&v=kM7QSzgvK_k