CONSTITUCIÓ 1876

Aquesta entrada és una "simulacre" de l'exercici que pot sortir a selectivitat, es tracta en fer un comentari de text de la Constitució de 1876.

Art. 11º. La religión Católica, Apostólica, Romana, es la del Estado. La Nación se obliga a mantener el culto y sus ministros. Nadie será molestado en territorio español por sus opiniones religiosas, ni por el ejercicio de su respectivo culto, salvo el respeto debido a la moral cristiana. No se permitirán, sin embargo, otras ceremonias ni manifestaciones públicas que las de la religión del Estado.(...) 

Art. 13º. Todo español tiene derecho: De emitir libremente sus ideas y opiniones, ya de palabra, ya por escrito, valiéndose de la imprenta o de otro procedimiento semejante, sin sujeción a la censura previa. De reunirse pacíficamente. De asociarse para los fines de la vida humana. De dirigir peticiones individual o colectivamente al Rey, a las Cortes y a las autoridades. El derecho de petición no podrá ejercerse por ninguna clase de fuerza armada. 

Art. 18º. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey. 

Art. 19º. Las Cortes se componen de dos Cuerpos Colegisladores, iguales en facultades: el Senado y el Congreso de los Diputados. 

Art. 20º. El Senado se compone: 1º) De senadores por derecho propio, 2º) De senadores vitalicios nombrados por la Corona; 3º) de senadores elegidos por las corporaciones del Estado y mayores contribuyentes en la forma que determina la ley. El número de senadores por derecho propio y vitalicio no podrá exceder de 180. (...) 

Art. 27º. El Congreso de los Diputados se compondrá de los que nombren las Juntas electorales, en la forma que determine la ley. Se nombrará un Diputado a lo menos por cada ciento cincuenta mil almas de población. 

Art. 28º. Los Diputados se elegirán y podrán ser elegidos indefinidamente por el método que determine la ley. (...)

Art. 50º. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey,y su autoridad se extiende a todo cuanto conduce a la conservación del orden público en el interior y a la seguridad del Estado en la exterior, conforme a la Constitución y a las leyes. 

Art. 51º. El Rey sanciona y promulga las leyes. (...) 

Art. 75º. Unos mismos Códigos regirán en toda la Monarquía, sin perjuicio de las variaciones que por particulares circunstancias determinen las leyes. En ellos no se establecerá más que un solo fuero para todos los españoles en los juicios civiles y criminales (...) "

Madrid, 30 de junio de 1876.

El tipus de text que predomina en aquest cas, és el text argumentatiu ja que és un article (el qual pertany al grup de gèneres discursius del text argumentatiu) i, perqué té com a finalitat persuadir. 

Aquest article va começar a escribir-se l'any 1874 després de que la I República s'acabés i el nombre d'agitacions socials augmentés de manera considerable, fet que va provocar que Alfonso XII (fill de Isabel II) entrés al poder per tal d'imposar la pau, donant així una altra vegada importància als borbons. 

El nou rei va demanar a Cánovas del Castillo que propugnés una nova Constitució que també rebrà el nom de Constitución de la Restuación, la qual va ser creada per un grup de 600 antics senadors i diputats, i aprovades per unes Corts Constituents (basant-se en el sufragi universal). 

La Constitución de la Restauración, rebia aquest nom a causa de que tenia com a propòsit tornar al règim anterior al Sexenni Revolucionari, és a dir, al de la monarquia democràtica d'Amadeu I, república federal, república centralista. Aquesta constitució recollia totes les branques del liberalisme, tancava l'època d'agitacions socials i, assegurava la imposició de l'ordre estable tant polític i públic.


Fonts d'informació:  www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Hist_Normas/ConstEsp1812_1978/Const1876
https://es.wikipedia.org/wiki/Constitución_española_de_1876


CORRECCIÓ:

Es tracta d'una selecció d'articles significatius de la Const

 Es tracta d'una selecció d'articles significatius de la Constitució de 1876. És una font primària, de naturalesa juridicopolítica, pública, destinada a la difusió general, d'autor col·lectiu. És la Constitució de la Restauració, període iniciat en 1874 amb la reposició dels Borbons després de l'arribada d'Alfons XII, fill d'Isabel II. La I República havia acabat amb el cop d'Estat del general Pavía al començament de 1874, establint-se un Govern Provisional presidit per Serrano. Els greus problemes existents -guerres carlista i cubana, cantonalisme i agitació social- van portar al futur Alfons XII a presentar-se com pacificador en el Manifest de Shandhurst, document redactat pel líder del partit alfonsí, Cánovas del Castillo.Tras el pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos (desembre de 1874), Alfons XII va ser proclamat nou rei. A la Restauració es tractava de tornar al règim anterior al Sexenni revolucionari, cansades les classes altes i mitjanes dels canvis polítics (monarquia democràtica d'Amadeu I, república federal, república centralista). Veien necessària una nova Constitució moderada que establís unes "regles de joc" obertes, per recollir en el seu si a totes les branques del liberalisme, i que clausurés el cicle revolucionari iniciat el 1868, amb l'objectiu de mantenir un ordre polític i públic estables, basats en l'equilibri.

A la Constitució apareix reflectit l'ideari canovista. L'article 18 sosté la idea fonamental del sistema: la sobirania compartida entre Rei i Corts. Es basava en la idea moderada de l'existència d'una "constitució històrica" ​​de la Nació, és a dir, les institucions tradicionals, que estaven fora de discussió: Rei i Corts, que tindrien la sobirania compartida, seguint el liberalisme doctrinari. 

Els partits oficials havien d'acceptar aquest principi de legalitat constitucional. Altres característiques de la Constitució són: 

1. El rei manté el poder executiu (Art. 50), augmentat amb la direcció de l'Exèrcit, i exerceix un paper moderador, gaudint d'àmplies facultats.

 2. Sistema bicameral: Cambra Alta o Senat mixt (Art. 20) amb membres de dret propi i nomenats per la Corona i altres elegits per les corporacions i els majors contribuents, que representa els grups socials conservadors, i cambra baixa o Congrés ( Art.27) els membres han de ser elegits pels ciutadans. No obstant això la Constitució no determina el tipus de sufragi, remetent-se a una Llei Electoral (Art. 28) que establirà, primer, la volta al sufragi restringit i censatari (el cos electoral es redueix a no més d'un 5 per cent de la població ) i posteriorment, a partir de 1890, s'instaura definitivament el sufragi universal masculí. Les dues Cambres seran colegisladoras i tindran iguals facultats (Art. 19) 

 3. Es reconeixen àmplies llibertats: d'expressió, associació, etc (Art.13)

 4. L'Estat es declara confessionalment catòlic però tolerant amb altres cultes (Art.11) - Hi predomina una concepció centralista i unitària de l'Estat, en establir uns mateixos codis, eliminant els furs (Art.75)