EL CACIQUISME

El text comença amb l'explicació de la vida d'Álvaro de Figueroa i Torres, o millor conegut com, comte de Romanones. Aquest home va ser el cacic més conegut d l'època.

        El caciquisme va ser un sistema polític que consistia en la relació que s'establia entre una persona i els           seus clients, va tenir un paper predominant en el món rural ja que aquesta població era analfabeta i               fàcilment manipulable pels cacis.

Per tal d'explicar com Álvaro de Figueroa y Torres va poder arribar al poder, cal que fem una petita biografia d'ell:

Aquest famós cacic va nèixer a Madrid l'any 1863. Tot i que ell va estudiar dret, sentia una atracció molt forta per la politica.

La seva vida politica va començar quan va ser escollit diputat per Alcalá de Henares. Però, no sempre va tenir tan èxit, ell va perdre les seves primeres eleccions però, va tornar a intentar-ho al 1888, presentant-se com a diputat de Guadalajara.

 Tot i que ell tenia potencial, s'ha de dir que va guanyar gràcies a el recolzament del govern i, per influència familiar, ja que es va casar amb la filla del ministre i la seva familia era una de les més poderoses entres les forces polítiques locals (el seu pare va heretar una gran fortuna i la seva mare era la vescomtessa i filla d'un marqués)

A part, també va utilitzar una tècnica que li va anar molt bé. Figueroa va viatjar per a molt llocs per tal de fer-se amics, va crear vinculos amb tota la gent que podia per tal de que, el dia de les eleccions tingués a la gent guanyada, tant liberals com conservadors.

Una altra exemple de l'ajuda extra que rebia Figueroa va ser a l'any 1891 quan va haver-se d'enfretar al govern de Cánovas del Castillo i va aconseguir guanyar gràcies a l'ajuda de la seva àvia que li va proporcionar diners. Gràcies a això, va acabar com a alcalde de Madrid entre el 1894 i 1895 i, va tornar l'any 1897.

Va començar a perdre poder a partir de l'any 1903 quan el resultat de les eleccions no va ser tan bones, va aconseguir guanyar les provincials a la capital però, no la reta de pobles del districte que controlava.

Va ser ministre d'Agricultura, Comerç, Indústria i Obres Públiques l'any 1905.

Tot i que no tenia la importància que tenia abans, al Partit Liberal seguia tenint el mateix poder, ell era l'encarregat d'escollir el governador i, ningú el podia contradir.

Altre adversari va ser Juan de la Cierva, que l'any 1907 va presentar el seu desacord amb el caciquisme i va voler acabar amb aquest sistema. A Figueroa no li va suposar gran treball derrotar-lo ja que va treballar molt la seva campanya electoral.

Després de Juan de la Cierva va aparèixer Calixto Rodríguez, un diputat republicà que estava en contra de Figueroa. Novament Figueroa va guanyar i va acabar com a diputat del Congreso de Diputados.

Al 1919 va sorgir un adversari que va sorprendre ja que era del seu mateix bàndol, el Govern Maura, va aconseguir mantenir-se.

Al 1923 va ser la primera vegada que Figueroa es va trobar amb veritables amenaces de perdre el poder, ja que rebia un munt de cartes de gent insatisfeta amb el seu treball.

Però, com es de costum, el compte de Romanones va sortir lliurat de tots els inconvenients que se li presentaven pel camí.