Miguel de Unamuno y Jugo va néixer a Bilbao al 1864. Va ser un escriptor i filòsof espanyol pertanyent a la generació del 98. En la seva obra va conrear gran varietat de gèneres literaris com a novel·la, assaig, teatre i poesia. Va ser, així mateix, diputat a les Corts republicanes de 1931 al 1933 per Salamanca i rector de la Universitat de Salamanca tres vegades fins a la seva destitució, el 22 d'octubre de 1936, per ordre de Franco.
Unamuno va ser, segons el que diuen, un home vast i complex. Un dels temes més controversista que va tocar aquest homes va ser el tema de Catalunya i el País Basc.
Abans d'explicar de que es basava aquest tema, anem a posar-nos en situació:
- Miguel Primo de Rivera dóna un cop d'estat i imposa una dictadura
-Es passa de la Monarquia Constitucional a una Dictadura
-Primo de Rivera fa les seves primeres modificacions a Espanya:
- Suspendre les garanties constitucionals
- Dissoldre les Corts
- Treu els partit polítics
- Censura la premsa
-Es crea el únic partit capaç de governar el país al 1924
- Programa generacional
- Reforma de l'administració
- Dissolució les diputacions, els ajuntaments. Tot el poder es de la milicia.
En resum, a Espanya regnen la dictadura i el patriotisme espanyol.
Com ja he dit abans, el tema més controvertit que Unamuno va tocar va ser el debat entre Espanya i Catalunya.
Es sap que Miguel de Unamuno mantenia un postura encontraria a la independència de Catalunya però hi ha dubtes ja que va ser un home massa contradictori, o almenys això es sap per les cartes i els discursos que va donar i que encara es recorden:
- Carta que va escriure a Azorín el 27 de juny de 1907 a Oporto " Aquí a Portugal, haurien de venir els catalans per estudiar el seu problema i veure el que serien si els seus més íntims vots es realitzessin. La independència es un medi, no un fi. A ella ha sacrificat aquest pobre poble la seva ànima i fins i tot la seva dignitat"
- Carta que va escriure a Azorín el 14 de maig de 1997 " Mereixem perdre Catalunya. Aquesta fastigosa premsa madrilenya està fent la mateixa feina que amb Cuba. No s'assabenten. Es la bàrbara mentalitat castellana."
- Discurs al Congrés de Diputat el 22 d'octubre de 1931 "Para mi tot ciutadà espanyol radicat en Catalunya, on treballa, on viu, on cria la seva família, és no només ciutadà espanyol, sinó ciutadà català, tan catalans com els altres. No hi ha dos ciutadanies, no pot haver-hi dos ciutadanies"
- Discurs a l'Ateneu Mercantil de València: "Catalunya ha d'acabar, i molt aviat, per separar-se del tot del Regne d'Espanya i constituir-se en Estat absolutament independent" "Just és, doncs, que Espanya perdi ara Catalunya. I la perdrà, no tinc cap dubte que la perdrà.... La federació no és més que una fulla de parra". "Prat de la Riba va dir que Catalunya era la Prússia d'Espanya, i que calia conquista Espanya per mitjà de la llengua catalana, aquella llengua que el gran Maragall va qualificar de aspra. Aquest odi a la llengua espanyola s'explica, perquè en castellà se li han dit moltes coses a Catalunya però no se li ha ensenyat res".
- Discurs i discussió amb Millán Astray el 12 d'octubre de 1936, després de que aquest cridés " España una, España grande, España Libre!" i fes el salut feixista a un quadre de Franco
"Aquest és el temple de la intel·ligència i jo sóc el summe sacerdot. Vosaltres esteu profanant el seu sagrat recinte. Jo sempre he estat, digui el que digui el proverbi, un profeta en el meu propi país. Vencereu, perquè teniu sobrada força bruta. Però no convencereu, perquè per convèncer cal persuadir. I per persuadir necessitareu una cosa que us falta: raó i drent en la lliuta. Em sembla inútil el demanar-vos que penseu a Espanya. He dit".
El 22 d'octubre de 1936, Franco va signar el decret de destitució d'Unamuno com a rector.
ÚLTIMS DIES DE MIGUEL DE UNAMUNO
Després d'aquesta discussió, Unamuno va quedar-se tancat a casa per arrest domiciliari.
Va morir el 31 de desembre per una mort sobtada durant la visita del falangista Bartolomé Aragón.
Com ja he dit abans, el tema més controvertit que Unamuno va tocar va ser el debat entre Espanya i Catalunya.
Es sap que Miguel de Unamuno mantenia un postura encontraria a la independència de Catalunya però hi ha dubtes ja que va ser un home massa contradictori, o almenys això es sap per les cartes i els discursos que va donar i que encara es recorden:
- Carta que va escriure a Azorín el 27 de juny de 1907 a Oporto " Aquí a Portugal, haurien de venir els catalans per estudiar el seu problema i veure el que serien si els seus més íntims vots es realitzessin. La independència es un medi, no un fi. A ella ha sacrificat aquest pobre poble la seva ànima i fins i tot la seva dignitat"
- Carta que va escriure a Azorín el 14 de maig de 1997 " Mereixem perdre Catalunya. Aquesta fastigosa premsa madrilenya està fent la mateixa feina que amb Cuba. No s'assabenten. Es la bàrbara mentalitat castellana."
- Discurs al Congrés de Diputat el 22 d'octubre de 1931 "Para mi tot ciutadà espanyol radicat en Catalunya, on treballa, on viu, on cria la seva família, és no només ciutadà espanyol, sinó ciutadà català, tan catalans com els altres. No hi ha dos ciutadanies, no pot haver-hi dos ciutadanies"
- Discurs a l'Ateneu Mercantil de València: "Catalunya ha d'acabar, i molt aviat, per separar-se del tot del Regne d'Espanya i constituir-se en Estat absolutament independent" "Just és, doncs, que Espanya perdi ara Catalunya. I la perdrà, no tinc cap dubte que la perdrà.... La federació no és més que una fulla de parra". "Prat de la Riba va dir que Catalunya era la Prússia d'Espanya, i que calia conquista Espanya per mitjà de la llengua catalana, aquella llengua que el gran Maragall va qualificar de aspra. Aquest odi a la llengua espanyola s'explica, perquè en castellà se li han dit moltes coses a Catalunya però no se li ha ensenyat res".
- Discurs i discussió amb Millán Astray el 12 d'octubre de 1936, després de que aquest cridés " España una, España grande, España Libre!" i fes el salut feixista a un quadre de Franco
"Aquest és el temple de la intel·ligència i jo sóc el summe sacerdot. Vosaltres esteu profanant el seu sagrat recinte. Jo sempre he estat, digui el que digui el proverbi, un profeta en el meu propi país. Vencereu, perquè teniu sobrada força bruta. Però no convencereu, perquè per convèncer cal persuadir. I per persuadir necessitareu una cosa que us falta: raó i drent en la lliuta. Em sembla inútil el demanar-vos que penseu a Espanya. He dit".
El 22 d'octubre de 1936, Franco va signar el decret de destitució d'Unamuno com a rector.
ÚLTIMS DIES DE MIGUEL DE UNAMUNO
Després d'aquesta discussió, Unamuno va quedar-se tancat a casa per arrest domiciliari.
Va morir el 31 de desembre per una mort sobtada durant la visita del falangista Bartolomé Aragón.
No hay comentarios:
Publicar un comentario