L'EVOLUCIÓ DE L'AUTOMÒBIL A CATALUNYA

Com ja vaig dir a la entrada següent, una de les característiques d'Espanya en general durant el segle XIX (i abans) fou el poc desenvolupament de l'economia que no es portà a terme fins al primer terç del segle XX.

Entre les causes que van provocar el creixement de l'economia estan: la difusió de l'ús de l'electricitat i del petroli. La primera va donar pas a la producció d'hidroelectricitat i la segona al transport, més concretament, a l'automòbil. En aquesta entrada parlarem de l'evolució de l'automòbil a Catalunya.

Evolució dels automòbils

A part de la introducció del petroli a Catalunya altre fet que va provocar la revolució d'automòbils a Catalunya fou la fundació de la comissió d'automobilisme "Hispano Suiza" a causa de que, a finals del segle XIX arribà a Catalunya els primers motors de cotxe de França, per mans de Bonet.

Altre gran impulsor de l'automobilisme a Catalunya fou l'opertura de la SEAT al 1953.

Extensió ocupada per l'antiga fàbrica de la Seat

Després de la fundació d'aquesta empresa, es van fabricar dos models de cotxes de gran importància a la història d'Espanya:

• Biscúter (1953)

• Seat 600 (1957) 

Construcció del Seat 600

Tot i que aquesta innovació va suposar i suposa avantatges (és molt més pràctic, ràpid, i fins i tot, còmode), no es va trigar gaire en veure que l'automobilisme portava dos greus inconvenients: el trànsit i la contaminació. 

Els problemes del trànsit s'han anat solucionant amb l'educació vial, que avui en dia podem rebre fins i tot a les escoles, amb la obligació de portar cinturó de seguretat i, amb la incorporació de protectors al cotxe (com el para-xocs).

El problema de la contaminació, resultava i resulta més difícil de solucionar ja que un cop van sorgir els cotxes, es va fer normal que tothom en tingués un. Una solució que van trobar fa relativament poc va ser l'ús dels cotxes elèctrics però, sembla ser que aquesta solució no és suficient. 

Font d'informació: http://www.rtve.es/alacarta/videos/moments/moments-levolucio-lautomobil-catalunya/1252707/

MUELLE DE DÁRSENA, EMBARQUE DE EMIGRANTES

*Simulacre, selectivitat*

Aquesta fotografia mostra una de les característiques de l'Espanya del s.XIX, els moviments migratoris.

Durant el s. XIX Espanya va viure canvis en la indústria, l qual es va expandir (introducció de la siderúrgica, noves fàbriques, etc.) i va provocar una pujada a la demanda de treballs, i per tant, moviments migratoris.

Aquests moviments migratoris van consistir en canvis agrícoles (la gent del camp es mou cap a la ciutat), però també van haver-hi moviments migratoris a ultramar provocades pel fet de que, tot i que la indústria es desenvolupava, la economia no,  i també per la millora dels viatges a ultramar.

Llavors, en aquesta fotografia es pot veure un grup de persones a punt de fer un viatge, el qual segurament tenia com a origen Llatinoamèrica.

Correcció:

Se trata de una fotografía realizada a finales del siglo XIX, en la que aparece el puerto de La Coruña colmado de gallegos dispuestos a emigrar a América. Concretamente es una fuente primaria (contemporánea a los hechos) y de contenido social, con un enfoque objetivo.

A lo largo del siglo, la población española aumentó notablemente, siendo este aumento de unos siete millones de habitantes aproximadamente. Las tasas de natalidad y mortalidad fueron bastante elevadas; el hecho de de que la tasa de mortalidad fuera alta, se debió a la presencia de guerras y de, especialmente, epidemias como la que tuvo lugar en 1885, aunque a finales de siglo se había conseguido elevar la esperanza de vida hasta los 34 años. Además de este crecimiento económico, la estructura demográfica del momento también tuvo cierto protagonismo: en una sociedad en la que predominaba el sector primario, comenzó a producirse un éxodo rural debido al estancamiento de este sector y al prometedor avance de las ciudades en el ámbito laboral, lo cual fue la causa del crecimiento urbano (especialmente en Madrid, Barcelona y Bilbao); a su vez, ese crecimiento de las ciudades desencadenó la aparición de suburbios alrededor de los barrios obreros y de las áreas burguesas de urbanismo planificado, también denominados ensanches (entre los que destacan los de Madrid y Barcelona). Sin embargo, esta imagen nos ayuda a conocer que no solo se dio ese crecimiento urbano y demográfico, si no que, en contraste, una parte de la población gallega (junto a asturianos, vascos y canarios) protagonizaron una emigración significativa a Iberoamérica. También emigraron andaluces y murcianos a Argelia.

Concretando más en lo que se refiere a la imagen, la emigración gallega del siglo XIX fue bastante notable, ya que la cantidad de ciudadanos que salió del país (para no volver) alcanzó la cifra del millón de personas e incluso la superó. Fueron varios los destinos de estos emigrantes: Argentina (donde se dedicaron a trabajar en tiendas, cafés…), Brasil (ocuparon principalmente tareas de labranza) o Uruguay (formaron pequeños comercios), entre otros. Todo este proceso de inmigración fue provocado en gran parte por una crisis en el sector industrial gallego, ya que sus productos no podían hacer frente a la competencia europea, ni si quiera en el ámbito nacional, debido a la importación de esos productos a España; de manera que los ciudadanos gallegos buscaron una solución al otro lado del océano.

Autocorreció:

En general vaig posar les característiques principals de l'obra però calia que no sintetitzés tant i desenvolupés encara més les idees.

Entre les coses que no vaig posar estan: pràcticament totes les dates, l'any i el lloc del moment en que es va fer la foto i, la informació de que les epidèmies i la Primera Guerra Mundial (que provocaven un nombre elevat de natalitat i mortalitat) van ser també les impulsores d'aquests moviments migratoris.

CIUTAT DE FERRO

A l'entrada anterior vam veure que una de les indústries que més es va desenvolupar durant l'etapa que estem estudiant va ser la siderúrgia. Tenint en compte que aquesta indústria va suposar una font de riquesa molt gran durant el segle XX a Espanya, he decidit profunditzar una mica més en aquest tema.

Un fet important a aquest segle va ser l'obertura d'una fàbrica per part de Ramon de la Sota i Eduardo Aznar a la costa de Sagunto, al País Basc.

Les accions que aquesta companyia va portar a terme en aquesta zona (abans deshabitada) van ser: l'explotació de les mines, i per tant, l'exportació del mineral a Anglaterra i Irlanda i la importació del carbó; la creació al 1900 d'una companyia minera "Sierra Minera"; la construcció de la línia fèrria per transportar el mineral i, l'embarcador on es compactava el mineral abans de donar sortida marítima.

En molt poc temps aquesta empresa va créixer notòriament i el nombre tan elevat de demanda laboral va provocar el moviment migratori del camp a les fàbriques i per conseqüent, la creació de hospitals, esglésies, escoles, barris pels treballadors, mercats, llocs d'oci... convertint així aquesta zona deshabitada en una zona urbana, un nucli social.

Sagunto ja poblada

En total van haver-hi 6000 persones empleades.

En definitiva, aquesta factoria va suposar un element molt importat a la història de la indústria i la humanitat. Tan gran que aspirava a competir amb les empreses siderúrgiques més grans del món.

Elements patrimonials:

Gràcies a la creació dels següents edificis (ara elements patrimonials), es pot fer un recorregut pel que va ser l'època industrial: l'Alt forn número 2, el magatzem de recanvis, la nau de tallers generals, la Gerències (Ciutat de Jardí, les oficines de les fàbriques i el casí, abans casa de Ramon de la Sota), l'església neo-barroca "Nuestra Señora de Vegoña", el convent de María Inmaculada i l'escola "Nuestra Señora de Vegoña"

La Gerències

Fonts d'informació: https://www.youtube.com/watch?v=qlCSQzEuUio

CATALUNYA LA FÀBRICA D'ESPANYA

Ja em parlat de els canvis d'Espanya a l'època que estem estudiants... Anem a veure a Catalunya!

Per tal d'entendre millor aquestes innovacions, els professor d' Història ens ha recomanat veure un vídeo que es diu "Catalunya fàbrica d'Espanya"

Aquest vídeo ens explica, com ja he dit abans, els grans avenços que Catalunya va viure durant la Primera i Segona Revolució Industrial.

Encara que el fet més important va ser la creació de la primera accionada a vapor en 1833 (que va ser la pionera de la indústria moderna a Espanya), abans d'aquest any Barcelona ja aportava riqueses a Espanya amb la producció manufacturera tradicional (caracteritzada per l'ús de una tècnica manual complementades només per un instrument simple i recursos energètics com: la força animal, la força del vent, i sobretot la força de l'aigua aprofitada mitjançant rodes hidràuliques) i, també per les indústries d'aquell moment que va ser:

• La indústria tèxtil, la més desenvolupada, va ser aquella on introduir-se més canvis en les tècniques manuals, és a dir, anteriors a la difusió dels sistema de fàbriques
• Dins de les indústries de béns de producció, les forges, la siderúrgia preindustrial.
• La indústria naval, impulsada pel creixement de les exportacions de vins i d'aiguardent i també de manufacturats tèxtils, de paper o metàl·lics.
• Les vendes d'aiguardent que van augmentar els ingressos de moltes famílies camperoles.
• La manufactura paperera especialitzada en l'elaboració de paper de qualitat, venent així els seus productes a tot Espanya i Amèrica.
• Les vendes d'indianes (teixits de cotó, frescos, lleugers i rentables, estampats en un sol color o més, per una sola banda).

Típica imatge de la indústria tèxtil

També ens parla de les innovacions que es van anar introduint a poc a poc, innovacions com: el teler de llançadora volant, el teler quadrat dit de mitjanes, la berguedana, i el mecanisme de Jakar (que permetia teixir tota mena de dibuixos).

Tant la producció tèxtil com l’ introducció del ferrocarril van portar a terme la introducció de la màquina de vapor i del sistema fabril ja que, es necessitaven eines que s’havien d’importar.

Així doncs, al 1833 es va obrir, com ja vaig dir abans, la fàbrica de la societat Bonaplata, Rull, Vilargut i companyia, la qual va ser cremada intencionadament la nit del 5 al 6 d’agost de 1835. Tenint en compte que la introducció d’aquest tipus de fabriques van fer conèixer els trets més característics de la industria moderna (l'ús de motors accionats per energies inanimades, el vapor i, l'aigua; la nova forma d'organització del treball, la fàbrica i, el sector líder, el cotoner), els socis de la fàbrica Bonaplata la van tornar a obrir.  

Fàbrica Bonaplata

L'energia típica de la industrialització decimonònica és la del carbó, convertida en treball gràcies a la màquina de vapor, la qual fou aplicada sobretot al transport (A Catalunya, el primer vapor mòbil fou el pailebot al Balear, l'any 1834.i el primer ferrocarril l’any 1848). Com és evident, l’ús de la màquina de vapor va dependre de les disponibilitats del carbó, es va intentar competir amb Anglaterra però va ser un fracàs ja que no es va poder trobar tant carbó.

Mentre que a Europa el progrés del vapor va anar arraconant l'ús de l'energia hidràulica. La indústria catalana aprofitava exhaustivament la força motriu de l'aigua ja que la invenció de la turbina i la penetració del ferrocarril muntanya endins ho exigien.

Altra característica de Catalunya que dóna el vídeo és que no produïa cotó, per tant, calia importar-lo del sud dels Estats Units.

Aquesta revolució industrial provocà que al llarg d'un segle la productivitat del treball es multiplicà més de cent vegades i la baixada de costos de preus però, aquesta mecanització tan intensa causà indignació per part dels treballadors que, portaren a terme accions violentes (la de les alfectines, destruïdes pels treballadors l'any 1854) i, es creà les associacions obreres que organitzaren el creixement del proletariat en la seva lluita per millors salaris, jornades de treball més curtes, i condicions laborals més dignes.

Incendi de la fàbrica Bonplata a causa d'una revolta

Al primer terç del segle XX es va afegir una nova innovació: la electrificació, que constituïa una veritable segona revolució energètica després de la màquina de vapor i que permetí multiplicar l'aprofitament de recursos hidràulics. Les raons fonamentals d'aquest progrés son dues: per una banda, la consolidació d'una societat plenament industrial amb uns nivells de consum elevats, i per l'altra, l'electrificació mateixa que facilita la multiplicació de les iniciatives empresarials.

Del Novembre de 1833 a l'Agost de 1835 va funcionar a Barcelona la fàbrica Bonaplata, pionera de la indústria moderna a Espanya. Per a commemorar-ne el 150 aniversari, l'antic mercat del Born ha acollit durant més de sis mesos (del Maig al Novembre de 1985 una exposició singular: Catalunya la fàbrica d'Espanya; cent anys d'industrialització Catalana, 1833-1936, una síntesi històrica de la revolució industrial a Catalunya.

Fonts d'informació: https://www.youtube.com/watch?v=nxMWTHZkm_Q

JORNALERS I LATIFUNDIS A L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA

L'agricultura espanyola del segle XX va iniciar el segle havent de fer front a la crisi agrària que es va estendre per tot Europa a finals del segle XIX.

Aquesta crisi agrària del segle XIX va ser provocada a causa de que gran part de la població eren pagesos i tenien un estil de vida difícil, així doncs, la misèria d'aquests (provocada per la subsistència al nord i el latifundi al sud-oest) dificultava l'activitat industrial i comercial.

Es sap que la zona on la situació era més dificil va ser al sud-oest del país en aquest text es pot veure el nivell de pobresa i de fam dels jornalers d'aquella zona al segle XX:



En aquelles mateixes zones és on es van veure els primers moviments obrers al segle XIX en forma de revoltes. La majoria dels obrers d' Extremadura i la Mancha es van concentrar en la UGT i a Andalusia predominava la ideologia anarquista.

Com el conflicte agrari anava augmentat durant la Segona República, els governs d'esquerra, els sindicats i els partits obrers van volver solucionar aquest problema amb accions com la que va portar a terme Manuel Azaña al seu partit d'esquerres al 1932: la Llei de Bases de la Reforma Agraria, que deia coses com...



Durant la postguerra, entre els anys 1940 i 1945, els obrers del camp es van veure a emigrar de les zones rurals a la ciutat, fet que va provocar el tema sobre la terra més soportable i el descens de la pobresa, tot i que seguien vivint situacions d'explotació.

Familia emmigrant

Aquesta crisi agrària va tenir tanta polèmica que fins i tot poetes com Miguel Hernández⭈ i Alberti, grups com Reincidentes o Pan duro i escriptors com José Saramago i l'escriptora Olga, van parlar d'aquest tema en les seves obres.

"Los niños de Extremadura son serios ¿Quién fue el ladrón de sus juegos?"

                                                                                                          Rafael Alberti


Fonts d'informació: jcdonceld.blogspot.co.uk/2011/05/jornaleros-en-la-espana-contemporanea.html

MANIFIESTO DE PRIMO DE RIVERA

Aquesta entrada és altre simulacre d'un exercici que pot sortir a selectivitat, i com l'altra, es basa en fer un comentari de text del manifest següent:

"Al país y al ejército españoles: Ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (porque hubiéramos querido vivir siempre en la legalidad y que ella rigiera sin interrupción la vida española) de recoger las ansias, de atender el clamoroso requerimiento de cuantos amando a la Patria no ven para ella otra solución que libertarla de los profesionales de la política, de los que por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoralidades que empezaron en el año 98 y amenazan a España con un próximo fin trágico y deshonroso [...]. No tenemos que justificar nuestro acto, que el pueblo sano demanda e impone [...]. En virtud de la confianza y mandato que en mi han depositado, se constituirá en Madrid un Directorio Militar con carácter provisional encargado de mantener el orden público [...]. Para esto, y cuando el ejército haya cumplido las órdenes recibidas [...] buscaremos al problema de Marruecos solución pronta, digna y sensata [...]. La responsabilidad colectiva de los partidos políticos la sancionaremos con este apartamiento total a que los condenamos [...].

Miguel Primo de Rivera. Capitán General de la IV Región. La Vanguardia, Barcelona, 13 de septiembre de 1923.

Aquest manifest és un text històric que té com autor a Miguel Primo de Rivera, militar que va arribar a ésser important per la seva participació en batalles com la del Marroc, publicat el 13 de setembre de 1923, el dia que ell va donar el cop d'Estat. 

El missatge més important que transmet Primo de Rivera és el desig de enderrocar el govern d'aquell moments ja que, com diu ell, només van aconseguir portar el país a desastres com el produït poc temps abans a Annual (culpant així al rei i als generals que van portar a terme les guerres a l'exterior).

Aquest missatge va dirigit a tot el poble Espanyol, com es pot veure al principi del manifest "Al país y al ejercito español" per, com he dit abans, explicar la raó del cop d'Estat que va portar a terme, que va finalitzar amb una Dictadura, provocant així la caiguda de la Restauració. 

EL DESASTRE D'ANNUAL

Ja hem arribat al final del tema La crisi de la Restauració i, per entendre millor la raó per la qual va acabar aquest període cal que investiguem un fet rellevant que va causar el fi d'aquest sistema, el desastre d'Annual, una de les pitjors derrotes de la història d'Espanya i una de les més conegudes de les guerres colonials.

Així doncs, anem-hi!

Contextualització

Estem al 1921, encara governa Alfons XIII, rei que en aquest moment va intentar expandir el territori espanyol cap al territori El Rif (recordem que Espanya només tenia el poder de Ceuta i Melilla).

Per portar a terme aquesta decisió, va anomenar com a comandants a Manuel Fernandez Silvestre, Felipe Navarro i Gabriel Morales i, van comptar amb militars poc preparats i obligats per anar a la zona bèl·lica.

Esdeveniments: 

Tot i que la retirada dels territoris marroquins (passant per Igueriben, Annual, riu Igan i la Muntanya Arruit) va ser durant els dies 17 de juliol i 9 d'agost, es situa aquest fet el 22 de Juliol ja que va ser el moment en el que Espanya va ser derrotada pels rifenys de d' Abd- elKrim prop de la localitat Annual, provocant la mort de 8.000 o 10.000 militars espanyol.

Abd- elKrim

Aquest episodi tan sagnant va succeir una cop 19.000 militars marroquins van boquejar Igueriben i els militars espanyol van rebre l'ordre de retirada `per part del general Silvestre i van caure sense opció a cap reforç ja que estava tota la zona totalment dominada pels rifenys.

     Es sap que tot just donar l'ordre de retirada Silvestre va morir però, no es desconeix si el van              matar o si es va suïcidar. 

El desastre d'Annual va provocar entre 8.000 i 10.000 morts

Els que van sobreviure a aquest primer atac van arribar, després de 8 dies, al refugi situat a la Muntanya Arruit on el general Navarro va rebre l'ordre del general Berenguer de pactar la retirada amb els líders rifenys.

Semblava que un cop firmat el pacte es podrien retirar sense témer ser atacats, els rifenys, no fent cas al pacte, van torturar i assassinar a 3000 soldats i van empresonar a una minoria.

Fets del desastre d'Annual

Tot i que es sabia que aquesta massacre va ser fruit de una estratègia mal planejada per part dels generals manats pel rei, el fet va quedar impune però, va donar pas a la desconfiança del poble i per conseqüència la crisi de la Restauració i la pujada al poder de Primo de Rivera tot just després de veure l'Expedient Picasso.

Expedient Picasso

Després del Desastre d'Annual, el rei Alfonso XIII va decidir formar un govern de concertació nacional on Antonio Maura estigués al poder.

Aquest govern va acabar, com ja he dit abans, un cop es va elaborar el Expedient Picasso, expedient elaborat per Juan Picasso.

En aquest informe, presentat al Parlament l'abril del 1922, demostra els diversos errors militars (qualificats de negligents) portats a terme per Berenguer, Navarro i Silvestre.

Just després d'això, el govern de Maura va caure el març d'aquest mateix any i, el general Miguel Primo de Rivera va donar un cop d'Estat el 13 de Setembre de 1923.

Primo de Rivera

I, el Rif, aquest territori on el rei volia arribar, es va expandir per ordre de Abd-elKrim per tot el protectorat espanyol, creant així, la República del Rif.

Fonts d'informació: 
 http://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2014/07/22/53ce4ec0e2704e2e058b457e.html
http://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2016/04/22/571a2b10e5fdeaf16f8b4591.html

LA CANADENCA

La Canadenca és com s'anomena a  la vaga més important, es va realitzar durant l'època que estem estudiant.

Aquesta vaga es va portar a terme el 5 de febrer de 1999 a Barcelona i el motiu va ser la situació tan lamentable en la que treballaven els obrers i les jornades laborals. Aquest moviment va durar 44 dies.

Per tal d'assolir totalment la informació de la Canadenca, he preparat un diari:

Diari
5 de febrer	S’inicia la vaga i per aquesta raó fan fora a alguns treballadors i baixen el sou dels que segueixen treballant.
6 de febrer	Es comença a fer públic a la realització de la vaga però no esmenta gaire coses a causa de la  censura.
7 de febrer	Cap diari pot donar informació sobre la vaga.
8 de febrer	Tot i que el nombre dels obrers manifestant-se creix, la censura als medis de comunicació segueix mantenint-se en peu.
10 de febrer	S’intenta parar la vaga a base de tallar la llum.
11 de febrer	Un gran nombre de treballadors decideixen tornar a la seva feina.
12 de febrer	L’únic canvi que la vaga ha aconseguit és que La direcció de Tramvies de Barcelona S.A otorgui la jornada de vuit hores als obrers de tallers i nou hores als obrers de moviment. La vaga de la Canadenca segueix igual
15 de febrer	Mor Joaquim Baró Valero, recaptador de la Canadenca
16 de febrer	L’empresa aconsegueix sortir del problema contractant nous treballadors però, cada vegada són més els que deixen el seu lloc de treball.
21 de febrer	Hi ha rumors de que les empreses van anar a visitar els obrers per tal de negociar amb ells.
22 de febrer	La vaga va creixent cada cop més. Els carrers principals a les dos de la matinada ja tenen llum
27 de febrer	Els obrers de l'empresa Dos Rius i els de tramvia s'uneixen a la vaga
28 de febrer	Per fi dos diaris ( Publicitat i La Veu de Catalunya) publiquen els motius pels qual  es va portar a terme la vaga.
1 de març	El personal de l'Exèrcit i de l'Armada fan tot el que està en les seves mans per tal de que la ciutat torni a la normalitat.
2 de març	Els soldats substitueixen la feina del obrers.
4 de març	El gerent de la Canadenca Fraser Lawton fa que el diari Veu de Catalunya i Publicitat publiqui la noticia de que els obrers s’han negat a fer un pacte amb la compañía.
5 de març	Els vaguistes comencen a tenir problemes de subsistència..
6 de març	Aquest dia es complia l' ultimàtum dels obrers de la Canadenca, si  no tornaven a treballar, els feien fora definitivament.
7 de març	12 dels 1000 obrers tornen al treball.
8 de març	El ferrocarril elèctric de Sarrià es suma a la vaga.
10 de març	Des de dalt creuen necessària una solució immediata ja que la situació està complicant-se  per a ells.
19 de març	És celebra el Míting a Les Arenes amb Seguí, es creu que pot ajudar a provocar un pacte.
20 de març	El Míting a Les Arenes va ser un èxit i els obrers tornen al seu lloc de treball.
24 de març	Es declara l'estat de guerra i cap dels dos diaris (La Publicitat i La Veu de Catalunya) ho publica
15 d'abril	El 3 d’Abril es publica  un decret informant que la jornada laboral serà de vuit hores al dia a partir de l'1 d'octubre.
16 d'abril	El Diari de Barcelona publica el “Real Decreto” de la Jornada Laboral de 8 hores.
19 d'abril	Els obrers segueixen lluitant tot i que la vaga finalitza.
20 d'abril	La Veu de Catalunya publica una noticia on els sindicats exposen les seves opinions.
23 d'abril	Tot i que la situació ha millorat, el govern seguirà tenint accions repressives.

Fonts d'informació: http://vagacanadenca.blogspot.com.es/2010/11/introduccio-la-vaga-de-la-canadenca_9943.html

MAGNICIDIS

El professor de història ens ha proposat fer una petita investigació de dos dels quatre magnicidis que es van portar a terme a Espanya al llarg de la història. Aquests quatre assassinats van ser del presidents: Prim, José Canalejas, Eduardo Dato i Carrero Blanco.

En aquesta entrada parlarem de José Canalejas i Eduardo Dato ja que van ser els dos magnicidis que van tenir lloc al període històric que estem estudiant ara mateix, "La crisi de la Restauració".

JOSÉ CANALEJAS

José Canalejas va ser un advocat i polític liberal espanyol nascut el 31 de juliol de 1854 a Ferrol.

Aquest president Espanyol que va estar al poder del 1910 fins el 1912 (com a president del Consell de Ministres), va ser assassinat el 12 de Novembre de 1912 a la Porta del Sol mentre mirada l'aparador de la Llibreria San Martín.

José Canalejas solia anar acompanyat per guardes però aquell dia va decidir anar a passejar pel centre de Madrid i, va ser atacat per l'anarquista Manuel Pardiñas Serrano, el qual el va disparar al crani amb una arma i acte seguit es va suicidar. 

Representació de l'atemptat de Canalejas

Gràcies a aquest fet va acabar l'intent de regenerar el règim polític de la Restauració durant el regnat d'Alfonso XIII.

EDUARDO DATO

Eduardo Dato va ser un advocat i polític conservador espanyol nascut el 12 d'agost de 1856 a La Coruña. Però, el paper més important que va exercir va ser el de President del Consell de Ministre desde l'any 1913 fins l'any 1921. 

L'assassinat d'Eduardo Dato es va portar a terme el 8 de març de 1921 a la Puerta de Alacalá i, els responsables van ser els anarquistes catalans: Pedro Mateu Cusidó, Luis Nicolau Fort i Ramón Casanellas. Va ser tirotejat. 

Enterrament de Dato

QUÈ ÉS LA MASONERIA?

La majoria dels atemptats se'ls atribuïa a la Masoneria ja que, es veia poc interés de saber qui era el responsable i el perquè de cada atemptat. 

<<La Masoneria és una institució secreta de caràcter filantròpic, simbòlic, filosòfic, humanista, etc, amb una estructura federal fundada en un sentiment de fraternitat, que té com a objectiu la búsqueda de la veritat, l'estudi filosòfic de la conducta humana, de les ciències i de les arts i el foment del desenvolupament social i moral de l'ésser humà.>>

A l'època que estudiant, es pot veure un predomini d'aquest moviment en sobretot els anarquistes catalans que s'havien integrat a les societats masòniques des del segle XIX. 

Fonts d'informació:

https://www.youtube.com/watch?time_continue=58&v=Such5q259hs

https://www.youtube.com/watch?time_continue=65&v=Q_MU-NAZ0UA

https://www.youtube.com/watch?time_continue=5&v=RGpGRerXkug

https://www.youtube.com/watch?time_continue=396&v=9MvHSsuD6PI

https://es.wikipedia.org/wiki/Francmasoner%C3%ADa

https://es.wikipedia.org/wiki/Francmasoner%C3%ADa_en_Espa%C3%B1a

LA CIUTAT CREMADA

Per tal d'entendre millor el període que estem estudiant, el professor ens ha proposat veure La Ciutat Cremada, pel·lícula dirigida per Antoni Ribas que es situa al mateix context històric.

SIPNOSIS

Per començar, hem de dir que la pel·lícula comença a 1899, després de la derrota d'Espanya a la guerra hispano - nord americà, i finalitza a la Setmana Tràgica de 1909. 

La ciutat cremada comença amb l'arribada de Josep, soldat que torna a Espanya després de la pèrdua d'Espanya, a casa de la família Palau amb una bossa plena dels diners recaptats als negocis dels Palau. Des d'un primer moment es pot veure com les dues filles Palau estan interessades pel soldat, tant la petita Roser com la gran Remei, finalment Josep s'acabarà casant amb la Remei però sempre sentirà una atracció per la Roser. 

Paral·lelament amb el drama familiar, també hi ha el problema de la classe obrera que no sap a quin partit creure,  ja que tots tenen certa manipulació per part del Partit Conservador, arbitrat pel rei. Aquest dilema i indignació va acabar amb una vaga. 

PERSONATGES I FETS HISTÒRIC

Com he dit abans, durant la pel·lícula es pot veure una barreja de indignació i dilema per part de la classe que es va anar formant en aquells moments, la classe obrera ja que el sistema polític es basava en el govern del Partit Conservador, tot i que es suposava que era alternat amb el Partit Lliberal però, les eleccions eren manipulades amb l'ajuda dels cacics i el rei Alfonso XIII.

Rei Alfonso XIII

A més aquell mateix període es va formar un nou partit que es va formar a 1906, Solidaritat Catalana, partit formar per la Lliga Regionalista, el carlisme i alguns republicans, que en un primer moment semblava la única opció acceptable per part de molts obrers que lluitaven per aconseguir les seves vuit hores de feina fins que Antonio Maura, cap del partit Solidaritat Catalana va decidir enviar tropes de reserves a Marroc tot i que Espanya encara no s'havia recuperat de la Guerra de Cuba.

Obrer anarquista protestant en contra del govern just un dia que s'havia de votar

Algunes de les protestes del poble català

Aquesta decisió d' Antoni Maura i la indignació que la classe obrera ja portava a sobre va desembocar en: la creació del partit Solidaritat Obrera, partit format per socialistes, anarquistes i republicans i sobretot, en una vaga que donarà pas a la Setmana Tràgica (setmana del 26 de juliol al 2 d'agost).

Tiroteig per part dels obrers durant la Setmana Tràgica

Durant la Setmana Tràgica va consistir en vagues que van acabar amb fàbriques, tramvies i edificis religiosos incendiats, per aquesta raó la pel·lícula s'anomena Setmana Tràgica, els obrers van ser impulsats per les ideologies de Larroux.

Alfons a la dreta es veu un cartell "Viva Lerroux"

Larroux va ser un polític republicà que també surt a la pel·lícula.

A la dreta Larroux

Fonts d'informació: 

https://es.wikipedia.org/wiki/Semana_Trágica_(España)

https://www.youtube.com/watch?v=DxiJNLSj1j0