LA RELACIÓ DEL FRANQUISME AMB L'OPUS DEI

Segell de l'Opus Dei

L'Opus Dei es una organització de caràcter religiós composta per un prelat, clero propi i seglers, tant dones com homes. Va ser fundada l'any 1928 per Josemaría Escrivà Balaguer i aprovada com a institut secular per la Santa Seu (és l'expressió amb que es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlic) el 1950. La seva missió és propagar un model determinat de vida cristiana.

El franquisme destaca per ser totalitarista, cabdillista, unitarista i centralista i, a més repressiva per l'oposició. El tres grans pilars d'aquesta dictadura foren: l'exèrcit, que va participar activament en el poder ja que una bona part dels ministres i dels governadors civils eren militars de carrera; el partit únic, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que s'encarregava de proveir el règim de bases ideològiques; i l'Esglèsia Catòlica, que va tenir un paper molt destacat en la legitimació i la construcció del règim franquista que es defenia com un Estat confessional catòlic.

Així doncs, la relació que hi ha entre el franquisme i l'Opus Dei és evident, la doctrina política de l'Espanya franquista és NacionalCatolicisme, que es caracteritzava per una relació molt estreta entre l'Església Catòlica i l'Estat, i que millor organització religiosa que l'Opus Dei que rebia reconeixement i recolzament dels papas, de diverses autoritats catòliques i d'altres personalitats.

Nacionalcatolicisme

A més, l'any 1957 Franco va procedir una remodelació de l'executiu, apartant-ne els falangistes i promovent els sectors catòlics. Hi van entrar com a ministres tecnòcrates que eren homes procedents de l'Opus Dei i que van ocupar llocs decisius en la direcció econòmica del país.


Fonts d'informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Seu
https://es.wikipedia.org/wiki/Opus_Dei
Llibre de text