Espanya compta amb diverses organitzacions obreres o sindicats d'obrers creats per defendre els interessos dels treballadors.
Actualment, les dues grans organitzacions amb major representació electoral al país són: Comisiones Obreras (CC.OO), creada a partir de les vagues mineres asturianes de 1962 i 1963 i, la Unión General de Trabajadores (UGT), creada al 1888 a Barcelona per un grup de 32 delegats durant un congrés obrer. Tot i així, la UGT no va experimentar un creixement major fins la II República on va prendre major importància al defendre les grans ciutats del Alzamiento Militar de 1939.
El moviment obrer consisteix en un conjunt d'agrupacions, moviment i pràctiques de la classe obrera, creada amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació capitalista, assolir millores laborals i, transformar la societat mitjançant una revolució social. A Espanya, el moviment obrer sorgeix en el context europeu i el de la revolució industrial, i es situa a Catalunya entre el 1830 i 1840.
INICIS DELS MOVIMENTS OBRERS
El primer conflicte registrat a Espanya té lloc als inicis de la Industrialització, amb el motí de Alcoy del 2 de març de 1821, on es van cremar 17 màquines de filar i a més, es van desmuntar les altres màquines. Es considera aquest fet com la primera mostra de ludisme a Espanya. és a dir, mostra en contra de les noves màquines que suprimien llocs de treball.
Tot i això l'origen del moviment obrer va tenir lloc, com ja he dit abans, a Catalunya pel fet que era l'únic lloc a tota Espanya on existia una industria moderna, el sector tèxtil cotoner. La raó per la qual es creà aquesta primera associació "Asociación de Tejedores de Barcelona" foren els conflictes interns entre els obrers i els patrons de les fàbriques. Entre les denúncies d'abús d'autoritat que els treballadors van fer estaven els allargaments de les longituds de les peces que havien de teixir i, també les jornades laborals.
 |
| Treballadors del sector tèxtil |
 |
| Treballadores del sector tèxtil |
Un cop al 1840 es va acabar per consolidar del tot la Asociación de Tejedores de Barcelona, va anar prenent importància a tota Espanya i, al mateix temps la tensió social va anar augmentant (es cremaven fàbriques i màquines, i els patrons no tenien cap altre opció que tancar les fàbriques). El govern del General Espartero (el qual va guanyar la primera guerra carlista), va imposar uns límits a les societats obreres tenint com a càstig la presó. Malgrat tot, els actes dels obrers van continuar i Espartero va finalitzar tota la tensió prohibint la Sociedad.
La Sociedad va tornar a ser autoritzada el 29 de març de 1842 gràcies a la ajuda de l'ajuntament i la carta escrita al Diario de Barcelona:
Nuestra asociación no necesita la aprobación ni reprobación de nadie; con los derechos que nos conceden la naturaleza y la ley tenemos bastante y los que digan lo contrario son nuestros perturbadores; por consiguiente, nuestra asociación es un lazo voluntario y recíproco que no está sujeto a disolución…
Al 1842 aquesta organització va ser acusada de participar al bombardeig de la ciutat i el 16 de gener de 1843 es va dissoldre i prohibir aquesta i qualsevol associació que estigués connectada a la indústria. Després de la revolta de Jamància a Barcelona es va retornar a les reunions obreres clandestines.
Al 1855 es va començar la primera Vaga General a Espanya, la qual durà del 2 de juliol al 11 de juliol, i que demanava la llibertat d'associació i la reducció de la jornada laboral i l'augment dels sous. A Catalunya aquesta vaga fa ser fortament sancionada (empresonaments, deportacions, càstigs corporals i amenaces de mort).
El 31 de desembre de 1865 es celebrà el Congrés Obrer de Barcelona que es pronuncià a favor de la llibertat d'associació, del principi de cooperació i per la federació de societat Obreres, respetant la seva autonomia i excloent l'Estat.
Entre el 1864 i el 1870 es forma la Primera Internacional a Londres la qual suposa per a Espanya una bona opció on recolzar-se però va ser una relació breu ja que no es mantenia molt el contacte.
Al desembre de 1868 es va celebrar el congrés d'obrers de Catalunya on s'acordà donar suport a l'establiment de la República Federal i la participació de la classe obrera en les eleccions. La publicació del setmanari La Federació va donar suport al cooperativisme com a via per assolir l'emancipació social.
LEGALITZACIÓ I CONSOLIDACIÓ DE LES ORGANITZACIONS OBRERES
La Revolució de setembre de 1868 va obrir un període de llibertat de les societats obreres. A l'octubre el Govern Provisional de 1868-1871 va decretar la llibertat d'associació i es va fundar la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona on es va integrar les organitzacions que havien subsistit en la clandestinitat i altres noves que es van crear llavors.
Encara que l'AIT ja era coneguda, el contacte directe de Espanya amb l'AIT es va produir a través de l'italià Fanelli, enviat per Bakunin, que va arribar a Barcelona a finals d'octubre de 1868 on es va entrevistar amb els dirigents de la Direcció central. A partir d'aquí es formaria la Internacional a Madrid, el 24 de gener de 1869. La secció barcelonina de l'AIT es va formar al maig de 1869, set mesos abans que el de Madrid. En tots dos casos amb la mateixa confusió entre la Internacional i l'Aliança, com si fossin la mateixa cosa.
Entre setembre i octubre de 1869, l'incompliment de les promeses del Govern Provisional de 1868- 1871 de suprimir els consums i les quintes, va fer créixer el sentiment antipolític el que va propiciar que els Internacionalistes es possessionin contra el Partit Republicà i contra la participació obrera en les eleccions.
Al gener de 1870 el grup de Madrid, que ja comptava amb 23 seccions d'ofici, va treure al carrer el diari La Solidaritat, el qual en el seu número del 12 de febrer va proposar la celebració d'un congrés obrer a Madrid el primer diumenge del mes de maig. Es va proposar que es consultés als centres federals. organitzant-se una votació en què van participar afiliats de 26 afiliats de tot Espanya, Barcelona va quedar designada per celebrar el primer congrés obrer d'àmbit estatal de la història del moviment obrer a Espanya i la data fixada va ser el 19 de juny.
Fonts d'informació:
No hay comentarios:
Publicar un comentario